25

Tóldoth jeia als seus peus com una dona a punt de ser posseïda. Els primers moviments urbans del dia semblaven el calfred del desig en un cos abans de ser satisfet.

En Gonçalves va respirar profundament, sentia la imminència del triomf i això tenyia de perfecció el moment que estava vivint, fins i tot l’aire li semblava afruitat encara que un mantell de contaminació descansés sempre damunt dels ravals de la ciutat. Va entendre el valor d’aquell benestar i la fretura d’allargar-lo.

No, encara no era el moment de consumar la possessió. Gaudiria més d’aquell interludi i s’asseguraria que la victòria fos total. Com el seductor que una vegada ha obtingut el consentiment de la persona festejada ja està pensant en els propers objectius de les seves conquestes, així en Gonçalves va optar per replegar-se en aquella cruïlla a fi que la propera onada expansiva de les seves forces encara fos més àmplia i més contundent. «Potser perdo la possibilitat d’una victòria ràpida, però encara haig d’estudiar més els elements que tinc al davant», va pensar. «La propera ciutat que em prepari per ocupar ja no serà Tóldoth, sinó València, Saragusta o tal vegada Barcelona. Sí, Barcelona algun dia serà meva». Li semblava que podia arribar fins al Mare Nostrum, o encara més enllà, fins a les fronteres més llunyanes de la Confederació, a tocar amb els allmands. Tota la civilització catalana acabaria postrant-se al seu pas.

—Ens aturarem aquí —va ordenar—. Que s’organitzi un campament. Acantonarem les tropes durant els propers dies.

El jove Murgades el va mirar estranyat:

—Però per què? Ho tenim tot a favor. El setge no durarà. Podem alliberar Tóldoth sense gaires baixes.

—Si deixem que es confiïn encara enviaran més naus cap a Barbaria i també serem superiors en l’espai aeri —va replicar en Gonçalves mentre feia un lleuger moviment amb els llavis en senyal de reflexió—. Els aragonesos abaixaran la guàrdia i es dedicaran als seus temes sense perill que furguin a Mossaràbia. Li hem de deixar temps a en Nuno Sanç: cal que dissolgui el Consell Federal.

—No ha complert la primera part de l’acord —va dir Murgades fill amb vacil·lació—. Dubto que tingui el coratge de complir la resta i d’anar tan lluny.

—Per això… —va dir en Gonçalves—, si nosaltres actuem amb massa potència s’ho repensarà una altra vegada abans d’ajudar-nos perquè ens veurà com una amenaça. Deixem que les coses facin el seu curs, també que els mossàrabs de Tóldoth creguin que, amb la revolta dins la ciutat, bona part de l’èxit és obra seva.

—Fa ràbia posposar l’avanç ara que l’objectiu és tan a prop… —va dir el jove.

—Amb una mica més de paciència el cop que assestarem serà encara més mortífer, no ho dubtis —va sentenciar en Gonçalves tot mirant cap endavant, cap a Tóldoth, i serrant les dents.