15
La revelació va accentuar una perplexitat que es va expressar en una altra successió de murmuris entre alguns oficials i membres de la delegació catalana. Un moviment de confusió acompanyat pel lleuger renou de les gonelles i d’altres peces de la indumentària que vestien les figures apinyades rere el tron, les quals, amb tot, no pronunciaven cap comentari audible.
La llum del migdia encerclava la figura del ressuscitat. Així com els mossàrabs havien desvetllat de la letargia de la història així el seu líder també retornava del regne dels difunts. Els catalans, començant per en Màrius, estaven consternats en la certesa de com el més proper evoca de sobte l’alteritat radical. Havia arribat l’hora de les blancors, del record com una mena de purificació; l’hora de la memòria i de la paraula bategant. En Bernat va aprofundir en les seves raons:
—En el curs de la meva missió a Tóldoth, aquella destinació tan inoportuna a la qual em vàreu enviar, vaig decidir contactar amb alguns dissidents per trobar una sortida pacífica a la revolta. La fortuna, però, em tenia reservat un descobriment que m’obriria una perspectiva completament nova. Uns agents propers a l’empresari Murgades, el qual, per cert, havies acabat d’ordenar d’assassinar per justificar l’estat d’excepció, em van confirmar que, unes dècades abans, el matrimoni Tallaferro ja havia intentat impedir que la Confederació s’esberlés. Amb aquest objectiu, com que no havien tingut descendència, els comtes van adoptar un nadó perquè fos criat en els cercles més selectes de les famílies catalanes de manera que si, en el futur la tensió entre les comunitats augmentava, un mossàrab tingués l’oportunitat d’encapçalar la Confederació i d’impulsar les reformes necessàries per posar fi als greuges històrics. L’escollit va ser un dels fills naturals que Gaius de Montalvà havia tingut amb una de les seves amants en el circ de la seva vida disbauxada i oportunista. En Gonçalves de Montalvà que mai no vàreu conèixer era el perfil fals que els resistents i els patriotes s’inventaven per referir-se a un jove que s’estava formant al cor de Catalunya i amb el qual no contactarien fins que hagués arribat l’hora de la revolució.