4

Tot just havien penetrat per la porta principal del Palau del General, amb la salutació al Prínceps per part de la Guàrdia de gala de la Consellera, que el protocol es va haver de dissoldre quan van començar a sonar les sirenes tot avisant de l’arribada dels bombarders. Va aparèixer l’almirall Lambert, ara ascendit a cap de l’Estat Major i els va aconsellar de refugiar-se en el búnquer d’operacions soterrat a l’Edifici dels Jueus, adjacent al palau, des del qual dirigirien la defensa i estarien segurs. En Màrius, mentre descendia per l’ascensor, va percebre un lleu mareig amb el contrast entre la claror del dia i la tenebra del recinte folrat de ciment armat. L’activitat a l’interior de la fortificació era frenètica. A la sala central es desplegava un immens holograma amb la ciutat de Barcelona i la rodalia des del qual els oficials de comunicació anaven impartint les ordres a les diverses unitats dictades pels oficials allà presents, entre els quals hi havia en De Vico, en Martí Luri i en Castriota. En Lambert, afaitat i amb el seu pap relluent i molsut, va engegar l’explicació sobre la seva interpretació de l’atac mossàrab i com repel·lir-lo.

—Afortunadament, disposem de l’escut magnètic que ha començat la seva irradiació des de diversos vèrtexs de la ciutat. Alguns aparells de combat i les nodrisses de petit volum poden alentir la velocitat i filtrar-se entre les retícules de les ones, però els bombarders i les naus de gran tonatge queden obturades.

—Hem tingut sort de la prudència dels meus antecessors —va sospirar la Consellera—. Van reclamar la construcció de l’escut en temps de pau quan semblava impossible que ningú arribés a amenaçar la ciutat.

—Sí —la va interrompre en Lambert amb la seva gesticulació exagerada, tot brandant amb nerviosisme el seu puny clos, rabassut i roig com un tou de carn crua—. Però no el van preparar contra grans descàrregues d’energia que hi podrien obrir una bretxa o una concentració de foc en un dels baluards i deixar inutilitzat un sector del casc de protecció. Per això he donat ordres de reforçar aquests punts de l’escut contra míssils de creuer i obusos d’artilleria pesada.

—No s’atreviran a atacar-nos amb nuclears —va afirmar en Màrius amb un to segur i, a la vegada, feréstec. S’avançava, amb aquest comentari, a les febleses que en Lambert havia insinuat en parlar de les «grans descàrregues d’energia» contra l’escut amb capacitat per foradar-lo—. Han frisat massa per conquerir Barcelona, per humiliar-nos amb la dominació de la capital dels seus antics senyors. No es conformaran a posseir una muntanya de runes. A banda que Tóldoth és massa a prop i la radioactivitat els afectaria. No us dic que no tinguin la temptació, que, en el fons, la seva fantasia consisteix a veure un bolet gegantí empassant-se les nostres civilitzades avingudes, però estic segur que en Gonçalves de Montalvà no donarà aquesta ordre.

—Igualment si els bombarders travessen l’escut i eliminen les nostres bateries prendrem mal —va objectar en De Vico, esverat—. Encara que entrin algunes naus de combat, penso que cal activar el sistema de protecció magnètic al més aviat possible.

—Retardarem l’operació uns minuts més, els suficients perquè entrin algunes unitats seves sobre l’espai aeri de la ciutat —va proposar en Màrius. Els oficials començaven a captar les intencions del Prínceps i, amb l’antecedent de l’èxit durant el conflicte contra el califat d’Argel, no el van contradir; ni tan sols van pensar en cap objecció que qüestionés els seus plans.