18

La irrupció de la dona d’en Bernat li havia arrabassat la son. No va provar ni d’estirar-se perquè sabia que no s’adormiria. La presència de la Yu Xin, revelant les seves emocions i les seves febleses, despullant-se davant de l’amic del seu home i recorrent sense gaire pudor a l’ardit d’exhibir els encants femenins per convèncer-lo d’actuar segons els seus propòsits, li va recordar la història de Giges i Candaules, els reis de Lídia, que Heròdot explica en el llibre primer de la seva Història. La trama, però, es tergiversava: no es tractava de la curiositat malsana del marit sinó de la volubilitat de la dona que en la manifestació suprema de l’amor per en Bernat estava incitant un reguitzell d’emocions en l’amic. I tampoc aquí l’apropiació d’una dona implicava la usurpació d’un regne, perquè més aviat es tractava d’una disputa entre un Màrius ja instal·lat en les altes esferes de decisió i un personatge jove i rebec que, malgrat els seus orígens nobles, tot just abandonava la seva fase d’educació. Les forces que es desfermessin entre ells, no obstant això, podien ser tan subjugadores com les que s’expliquen en el relat d’Heròdot que, encara víctima de l’insomni, en Màrius va rellegir després de desempolsegar el volum un cop extret de la lleixa.

Així el senyor protonotari es va endinsar en la morbositat del rei Candaules que, enamorat de la seva dona i amb un afany cec d’exhibir-la, va proposar al seu ministre, Giges, a qui confiava els afers d’estat més importants, que procurés veure-la nua. Davant dels recels del ministre, el rei li va assegurar que s’ho faria venir bé perquè Giges la contemplés sense que ella se n’adonés, apostat a la cambra de matrimoni, rere la porta oberta. Com que ran de la porta hi havia la butaca sobre la qual la dona deixava els vestits, Giges tindria una estona per mirar-la nua. Després, en ficar-se ella al llit, donaria l’esquena a l’observador i aquest aprofitaria per escapolir-se. El ministre va acabar acceptant la proposta perquè li va semblar que no tenia alternativa però quan va aconseguir veure la dona despullada tal com havia convingut amb el rei, ella va veure sortir l’intrús. Al principi la dona no va dir res, perquè va endevinar que tot responia a un ordit de Candaules, però va concebre en la seva ment la venjança contra el rei que va expressar uns dies després al ministre en aquests termes: «Giges, t’ofereixo l’opció de girar-te, dels dos cantons, el que vulguis: o bé mates Candaules, ens casem i et fas amo del reialme o bé, de la mateixa manera, et serà inevitable morir tu: així s’evitarà que facis cas en tot a Candaules, i des d’ara no miris el que està prohibit mirar. De manera que o bé ha de morir aquell que t’ha aconsellat aquestes coses, o bé has de morir tu mateix que m’has vist nua: has comès quelcom indegut». Com que Giges va triar sobreviure, la dona li va proposar d’assassinar el rei en el mateix lloc en el qual ell l’exhibí despullada: a la cambra de matrimoni. Ella va proveir el ministre d’un punyal i l’amagà rere la porta. Un cop Candaules va entrar a la cambra, es va ficar al llit i es va adormir, Giges va abalançar-se sobre el rei i el va matar. Així es va apropiar de la dona i del regne.

A en Màrius, la lectura el va distreure i el va relaxar. No entenia com se li havia acudit la comparació, un enfrontament entre ell i en Bernat com el que havia enverinat la relació entre Giges i Candaules no tenia cap versemblança. Va pensar que la seva conversa amb la dona de l’amic no passava d’una anècdota irrellevant. I aquesta conclusió el va tranquil·litzar prou per fer-lo caure de son, a l’hora que els primers xiscles de les merles lliscaven entre els branquillons dels pins i un semicercle d’aurora ocupava la saviesa de les piles de llibres amuntegades sobre la taula de l’estudi.