9

En tornar, en Conrad va rebre els informes dels oficials al càrrec en la seva absència i va passar revista a les obres del fortí. El polígon de la defensa que havia d’aturar les envestides enemigues ja prenia forma. La guarnició aviat es traslladaria dels barracons a les dependències previstes per allotjar els soldats. L’edifici, una mena de mastaba intimidant, semblava indicar que la provisionalitat del conflicte i de la línia defensiva evolucionava cap a una demarcació fronterera permanent. Si no hagués estat per l’espècimen que s’havien encreuat al bosc, en Conrad hauria persistit en l’alleugeridora convicció que la guerra es trobava a les escorrialles.

Va comentar la seva aventura al doctor Blancafort, que va rebre la notícia amb aire contrariat:

—Vindran cap aquí —va renegar—. Més aviat o més tard, però els tindrem a tocar. Per cert, imagino que no has tingut temps per plegar alguna flor de la vall.

—Ja he tingut prou amb la nova fauna que hem descobert —va respondre en Conrad abaltit.

—Heu trobat un explorador. Un minotaure derivat d’algun tractament genètic. —La impressió d’en Blancafort confirmava els pitjors temors.

—Els darrers mesos hem tingut notícies de les noves tecnologies militars que els mossàrabs, o els que els ajuden, estaven desenvolupant —va confessar en Conrad—. No els imaginava, amb tot, capaços de crear engendres així. Estava convençut que progressarien amb armes nuclears.

—Un atac nuclear, benvolgut, ens hauria escurçat el patiment —va murmurar en Blancafort amb el seu aire mordaç habitual—. Amb els avenços biològics, els exèrcits són prou poderosos per aconseguir la dominació de l’adversari sense devastar-lo del tot.

—El fortí que estem construint no servirà de gaire, doncs —es va lamentar en Conrad.

—Em sembla que a Argel no en tenen ni la més remota idea de l’andanada que es prepara —va dir el doctor—. Si una divisió de búfals com els que heu vist compareix a l’Ullal, ja hem begut oli.

—Haig de posar-me en contacte amb ells com sigui —va dir en Conrad amb la mirada perduda—. Hem de buscar la manera de contrarestar una ofensiva d’aquests subhumans.

—No servirà de gaire que en Màrius Gal·lè tingui notícies d’aquest incident. No sabrà què fer —va preveure en Blancafort. Després va carregar treballosament la pipa amb uns fils escarransits de tabac negre inodor que en Mafumet havia arreplegat en alguna sortida per la terra de ningú. Va encendre l’herba i va fer unes breus xuclades fins que retirà lleugerament el broquet de la boca i va assajar un anell de fum no gaire reeixit.

—Disculpa, Conrad —va fer—. Només hi ha una manera intel·ligent de respondre a un atac d’aquestes dimensions.

—Quina?

—Fugir.