Una «contundent novetat», als anys 30

Des de la mort de Carles Riba, quan Carner ja s’havia pràcticament jubilat, Espriu comparteix amb Joan Oliver el màxim prestigi i la màxima autoritat de la poesia catalana. De fet, el «reconeixement» literari de Salvador Espriu comença a prendre una certa transcendència cap al 1950, amb la Primera història d’Esther i els poemes inicials, transcendència que es consolida i eixampla a mesura que van apareixent els seus nous llibres. De tota manera, les seves proses precedents, tot i ser tan admirables com la poesia i el teatre de la postguerra, no li valgueren grans elogis. Certament, no passaren desapercebudes a la crítica més vigilant; però tampoc no foren acollides amb entusiasme. Potser el jove Espriu dels anys 30 resultava «incongruent» amb el que aleshores era l’esperit dominant en les lletres locals. Josep Pla ha explicat la sorpresa que li produí la lectura d’El doctor Rip: «era un cas d’independència total i completa», «aberrant a l’òrbita noucentista», «pura, nerviosa, contundent novetat». Pla, no menys marginal al Noucentisme, pogué apreciar de seguida les possibilitats d’Espriu. En general, però, només s’hi arribà a veure una promesa avantatjada. I no faltà qui rastregés en aquelles obres primerenques un germen «dissolvent». C. A. Jordana, per exemple, féu una ressenya de Laia, en la qual afirmà que l’obra no era escrita «en català»: «les paraules eren catalanes, però no hi havia, segons aquell crític, l’esperit de la llengua, la saviesa serena i hel·lènica del nostre poble; denuncià hipèrbatons com a influència carpetovetònica, refusà col·locació d’adjectius i règims de verbs» (M. Aurèlia Capmany). La censura gramatical, en aquest cas, traïa una censura més de fons: Salvador Espriu s’apartava d’un camí obert, aplanat i assegurat per un llarg quart de segle de Noucentisme imperant. Allò de la «influència carpetovetònica», altrament, era una realitat que tenia la seva importància, i no en la sintaxi de l’escriptor, al capdavall. Com ja hem dit, Espriu se sentí atret des del primer dia per alguns «models» de la literatura castellana.