Algunes escletxes

Un lleuger canvi s’insinua el 1943 a l’interior: la publicació de llibres és autoritzada, bé que amb restriccions. D’entrada, només hi són autoritzats uns pocs volums de poesia; després ja és tolerada la reimpressió d’obres, en prosa, d’autors més o menys consagrats. Independentment del valor literari dels llibres en qüestió, perdurava el fet restrictiu de no constituir cap «novetat» de cara al mercat. Una ullada als catàlegs de l’Editorial Selecta, que Josep M. Cruzet funda el 1946, és a dir, en el moment inicial d’aquesta obertura, permet de fer-se càrrec de l’evolució de les noves possibilitats editorials. Entre els primers cent títols de la Biblioteca Selecta, que s’esgraonen del 1946 al 1952, predominen sistemàticament les reedicions: de Verdaguer, de D’Ors, de Rusiñol, de Carles Soldevila, de Pin i Soler, de Vayreda, de Narcís Oller, de Roig i Raventós, de Ruyra, de Pous i Pagès, de Casellas, d’Apel·les Mestres, de Víctor Català, d’Alexandre Plana, de Sagarra, de Llor, de Riba, etc. Només els libres de Josep Pla, en part, són vertaders inèdits. Era un principi de confiança, al capdavall. De tota manera, fins al 1950 —més o menys— no va ser possible publicar traduccions: únicament, per excepció, les clàssiques de la Bernat Metge. El 1952 aparegueren algunes reedicions d’obres estrangeres en versió catalana, i cap al 1958 en començaren a ser autoritzades algunes de noves, no gaires. Una mica abans, un parell de butlletins de caràcter religiós, Germinàbit i Serra d’Or, gosen incloure col·laboracions literàries, i es converteixen en succedanis de revistes, amb circulació consentida. Unes altres publicacions vagament periòdiques —Amics de la Poesia (1940), L’Ocell de Paper (1943), Poesia (1944), Ariel (1946), Antologia (1947), Occident (1950), etc.— tingueren una vida més aviat curta i subreptícia. Tal era la situació en esquema. Immergits en ella, i amb una voluntat obstinada i heroica, els escriptors catalans continuaren amb el seu treball.