El lul·lisme
Caldria, per fi, arrodonir aquesta ressenya de filòsofs amb una referència als lul·listes. Ramon Llull mai no deixà de tenir «seguidors» als Països Catalans: la seva personalitat genial, el caràcter al·lucinant de la seva ideologia, i la circumstància de ser una figura excelsa de la cultura catalana de tots els temps, li han valgut una fidel posteritat de glosa i d’estudi. Sense comptar-hi, és clar, les adhesions clericals.
En el segle XIX, amb Jeroni Rosselló (1827-1902), el caliu lul·lià de Mallorca torna a abrandar-se. Fou, però, des d’aleshores, més històric que filosòfic: cada vegada més Llull serà vist com a tema d’investigació, i menys com a filòsof cap d’escola, susceptible de fecundar noves especulacions que no siguin ja reiteratives. De tota manera, l’apassionament «teòric» d’alguns lul·listes continua alimentant-se d’una fe il·lusòria en la viabilitat actual d’alguna zona del pensament del Doctor Il·luminat. El fet que Llull es proposés unes dianes religioses afavoreix la suposada revivificació lul·liana i arriba a conferir-li una aparença de vigència: el lul·lisme modern «té un caràcter marcadament apologètic», ha reconegut Josep Miralles Sbert. Els dos més aferrissats propugnadors d’aquest aprofitament actual de Llull foren els sacerdots Salvador Bové (Reus 1869-Badalona, 1915) —El sistema científico luliano, La filosofia nacional de Catalunya, etc.— i Joan Avinyó (Barcelona, 1871-?) —Història del lul·lisme, Moderna visió del lul·lisme segons la ideologia dels neolul·listes hodierns, etc.—, entorn dels quals i de la Revista Luliana (1901-1905) s’aplegaren d’altres eclesiàstics de menys interès i alguns seglars. Aquest estrany i minso moviment s’esfumà aviat. D’altra banda, Llull, acceptat com a representant màxim d’una filosofia «nacional» de Catalunya, és igualment matèria d’exegesi i de panegíric, gairebé sempre des d’interpretacions pro domo o mal païdes, i aquesta actitud la compartiren La tradició catalana de Torras i Bages, el Concepte general de la Ciència catalana de Francesc Pujols o Llull, maestro de definiciones de Diego Ruiz. Llull —filòsof ancestral—, no passava de ser una advocació pia del santoral catalanista, de què cadascú se servia segons la seva conveniència.
Llull va obtenir millors beneficis de l’erudició. Menéndez y Pelayo en els seus Heterodoxos españoles (1880) i en altres llibres, i E. Littré i B. Hauréau en la Histoire Littéraire de la France —que li reserva un volum íntegre, el XXIX (1885)— envigorien i posaven al dia l’atenció «internacional» sobre el Beat mallorquí. G. Gobulovich, O. Keicher, J. H. Probst, A. Gottron, A. Asín Palacios, Haebler, i tants d’altres, se sumaren a l’estudi de l’home i de l’obra, aclarint fets, idees, relaciona i perspectives. Llull retornà a l’actualitat, no com a filòsof, com volia mossèn Bové, sinó com a arqueologia filosòfica i literària.
Mateu Obrador (Felanitx, 1853-Ciutat de Mallorca, 1909) emprèn amb Jeroni Rosselló, el 1901, l’edició de l’opus lul·lià, del qual publicaren tres volums. El 1905, el mateix Obrador n’inicià una altra —«Edició original»—, que s’ha allargat fins al 1950, amb més de vint volums, i en la qual han col·laborat Miquel Ferra, Salvador Galmés, J. M. Tous, R. Ginard i Bauçà, etc. A la mateixa Mallorca natal del filòsof, Salvador Galmés (Sant Llorenç des Cardassar, 1876-1951) es distingí pel seu entusiasme a exhumar i reimprimir textos de Llull i a comentar diverses facetes de la seva figura (Vida compendiosa del Beat Ramon Llull, Viatges de Ramon Llull, Ramon Llull, plasmador del nostre idioma, Dinamisme de Ramon Llull, etc.). Antoni Rubió i Lluch, renovador de la historiografia catalana, donà el 1911 unes lliçons sobre Llull als Estudis Universitaris Catalans, que replantejaren des de l’arrel l’anàlisi i la investigació de tot el que es relacionava amb el polígraf balear. Els estudis històrico-lul·lians, a partir de Rubió i Lluch, prengueren una direcció segura i han donat uns fruits admirables (Jordi Rubió i Balaguer, Ramon d’Alòs, Pere Bohigas, J. Tarré, Carreras i Artau, F. Sureda i Blanes, B. Xiberta, M. de Montoliu, F. de B. Moll, Miquel Batllori, J. M. Madurell, Rosalia Guilleumas, etc.).