Investigador en poesia
La paraula «investigador», aplicada al poeta, té, per a J. V. Foix, el valor d’una autodefinició. Ell es considera «investigador en poesia» i amb els seus poemes «s’adreça, doncs, i franc, als qui investiguen en els comellars de la poesia per amor del Bell —o del Rar!—, no pas als historiadors de la literatura…» («Le rar c’est le bon», va escriure Verlaine, dit sigui de passada). En la recerca del bell o del rar —de l’insòlit per un cantó o altre— Foix no es redueix al somni ni a l’ambivalència equívoca del real i l’irreal en simbiosi indesmuntable. L’operació d’escriure —d’escriure poesia— se li planteja, al mateix temps, al nivell «material» de la llengua, i ell sap que la poesia només és, en la mesura que és, un artifici verbal. «El poeta, mag, especulador del mot…».
Aquesta «especulació», Foix l’emprèn sobre el català amb argúcies i savieses inqüestionablement actives. Joan Teixidor ha explicat amb sagacitat el sentit més visible d’aquesta maniobra: «J. V. Foix ha fet la singular proesa de contradir la tendència natural de l’idioma cap als mots polisíl·labs i l’accentuació plana —l’obra de Carner, amb la seva suau i incerta modulació, és decisiva en aquest aspecte—, intentant de restaurar un arcaisme de monosíl·labs abruptes i contundents». És secundari que, estadísticament, els «monosíl·labs abruptes i contundents» predominin o no en la poesia de Foix: el fet és que el lector té la impressió que és així, i més que res, que es tracta no tant de monosíl·labs com d’un to «abrupte i contundent» del llenguatge, el qual, alhora, sona a «arcaic». El mateix Teixidor ha parlat del «medievalisme» de la lírica de Foix. Resulta paradoxal que un avantguardista provoqui observacions d’aquesta mena: «arcaisme», «medievalisme». Però ens trobem davant d’una especulació amb la paraula, i, a la caça de l’insòlit —bell o rar—, Foix s’endinsa en la deu més pura de l’idioma: els clàssics medievals i els dialectes hirsuts. De la seva cala en sabé extreure una enlluernadora riquesa de vocabulari, i un insospitat registre de valors musicals.