De les arts

El Modernisme excedia el camp de les lletres. Principis i orientacions similars van regir, a l’època, el món de la música, la plàstica, l’arquitectura. Prevalgué la idea de la dependència mútua de les arts —la literatura inclosa— i aquesta convicció promogué contactes i osmosis molt directes entre els diversos sectors culturals barcelonins. El wagnerianisme fou un culte tan viu entre els literats com entre els melòmans. Ruskin i Rossetti, estimats pels escriptors, impressionaren incisivament pintors i dibuixants. Les aficions «nòrdiques» dels poetes i els músics repercutiren —com ja s’ha dit— en la propensió neogòtica dels arquitectes. Artistes de tota mena s’aplegaven en empreses comunes i en tertúlies i actes públics; s’aferma la confluència i l’amistat. En música, el Modernisme avala la introducció a Catalunya, no solament de Wagner, sinó també de César Franck, i de Vincent d’Indy, d’Emmanuel Chabrier i de Claude Debussy. Granados i Morera treballaren amb el grup modernista, i l’Orfeó Català, fundat el 1891, i dirigit per Lluís Millet, possibilita l’audició de les grans obres corals i reactualitza el cançoner popular autòcton. L’escultura es produí sota les seduccions de Rodin i el seu simbolisme líric. Antoni Gaudí, arquitecte d’extraordinària audàcia tècnica, projecta els seus edificis com formes orgàniques de poderosa suggestió, i dóna les creacions més genials del Modernisme català. Miquel Utrillo, Ramon Casas i Santiago Rusiñol foren noms eminents en pintura. Fills d’aquell ambient i integrats activament en ell, foren Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) i Isidre Nonell (1872-1911) que freqüentaren Els Quatre Gats i hi exposaren els seus primers quadres.