L’altre poeta excepcional de l’Avantguarda, J. V. Foix, va nàixer a Sarrià el 1894. Les inicials J. V. ho són del nom Josep Vicenç, que Foix s’obstina a no escriure amb totes les lletres. Originari d’una família petit-burgesa, cursa estudis universitaris sense acabar-los i es dedica després a la regència d’un discret negoci de pastisseria. El seu primer llibre, Gertrudis, data de 1927, quan ja feia anys que la seva firma era ben coneguda en els medis literaris catalans. Gertrudis és una primera selecció d’un Diari 1918, el qual, integrat puntualment per 365 poemes breus, li donarà matèria per a nous volums: KRTU (1927), Del «Diari 1918» (1956). El 1936 va publicar Sol i de dol, col·lecció de sonets elaborats entre 1913 i l’any de l’edició. Les irreals omegues (1948), On he deixat les claus… (1953), Onze Nadals i un Cap d’Any (1960) i Desa aquests llibres al calaix de baix —en el volum de conjunt Obres Poètiques (1964)—, Darrer comunicat (1970), agrupen també poemes «en vers». Unes altres suites de proses líriques són L’Estrella d’En Perris (1963) i Allò que no diu La Vanguardia. Els seus articles i assaigs publicats a la premsa periòdica —Trossos, L’Amic de les Arts, Monitor, La Revista, Revista de Poesia, etc.—, són abundants, i alguna sèrie, com els que aparegueren en la rúbrica «Meridians» del diari La Publicitat, signats amb el pseudònim «Fòcius», van ser particularment memorables per la seva trama enginyosa. Alguns han estat recollits en llibre: Els lloms transparents (1969), Mots i maons o A cadascú el seu (1971). Amb Josep Carbonell confeccionà el llibre Revolució Catalanista (1934), síntesi de l’ideari catalanista —divertidament reaccionari— que tots dos escriptors havien ja apuntat des de les columnes de la seva revista L’Amic de les Arts.