^[1] Algàlia: Perfum compost d’almesc, ambre i altres aromes usat com a cosmètic. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[2] Araut, eraut, haraut, heraut: Herald, oficial que té el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[3] Sperons, esperons daurats, deaurats, d’or: Ornament privatiu dels cavallers (els esperons argentats ho són dels escuders). (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[4] Cuytar: Accelerar, empènyer, donar-se pressa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[5] Aljuba: Vestidura moresca, talar i amb mànegues o amb mitges mànegues. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[6] Manyopa: Manopla, peça d’armadura que protegeix les mans. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[7] Speró, esperó: Esperó, branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s’adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[8] Cuytadament: Cuitadament, d’una manera ràpida, promptament. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]