Capítol CLIII

Com lo duch de Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant

Com Tirant agué feta la letra, mostrà-la a tots los senyors e aquells concordes digueren que bé anava. Tirant féu venir lo trompeta e donà-li la letra e una jornea tota de argenteria e CC ducats, e dix-li:

—Yo·t prech de paraula vulles dir al senyor e Gran Soldà, ab aquest rey d’armes qui ab tu yrà, li done licència de parlar davant ell.

Aquell acceptà e guià aquest en nom de son senyor.

Com foren dins lo camp, per tots li fon feta gran festa. E lo rey d’armes dix al soldà que volia parlar ab sa senyoria en presència de tots los reys e altres senyors qui en lo seu camp eren. Lo soldà prestament manà sonar la sua trompeta e tots los senyors se ajustaren là hon ell era. Com tots foren ajustats, lo soldà dix al rey d’armes:

—Ara pots dir libertament tot lo que ton senyor t’à manat que digues.

Lo rey d’armes se pres a dir:

—Lo capità de l’Imperi Grec, representant la glòria de la majestat del senyor emperador, per mi vos notifica e intima, per ço com no ignorau la pràtica e costum d’armes, la qual és dada a reys e emperadors e a semblants de vós, com lo gentil stil d’armes requir per sos drets que, com vós hajau perdudes dos batailles ab los reys que açí són presents, e perdudes les banderes, no podeu portar bandera neguna, vós ni negú dels vostres —standart podeu portar, mas no bandera. E açò vos requir per art de cavalleria, e per stil e dret d’armes. E si lo contrari féu, usarà de tots los remeys a ell com a vençedor e a vós com a vençut, ço és a saber, fer-vos ha pintar en un pavés, ab tota la senyoria que teniu, e a la coha de un cavall vos farà roçegar per tot lo seu camp. Aprés, per totes les ciutats que ell porà. E per ço que tal blasme ne infàmia per vós ni per los vostres no córregua, vos requir davant mi ho degau fer.

—Malaÿt sia qui tal cosa trobà! —dix lo soldà. Puix stil d’armes ho requir, só content.

E prestament féu pleguar les banderes de ell e de tots sos súbdits, e restaren ab los standarts. Aprés se girà envers lo rey de Egipte e dix-li:

—Senyor, lo nostre capità ha fet resposta a ta letra, e diu que·t pregua li vulles trametre a dir lo dia de la batailla quina sobrevesta portaràs, per ço que en la presa de la gent te pugua conéixer e pugua venir combatre’s ab tu.

—Amich —dix lo rey—, dir-li as de part mia que yo aguera pres gran plaer ell e yo, spasa per spasa, nos fóssem combatuts. Però puix a ell no li plau scusar-se dels leigs cassos per ell fets e per mi posats, encara per suplir a la sua demanda, si bé aquesta batailla per a ell e a mi serà civil, car yo volguera fos criminal per ço que yo ixqués ab ma veritat, diràs-li yo portaré una aljuba^[1] de carmesí, la qual és stada de la virtuosíssima senyora de qui yo só servidor. E al cap portaré una àquila tota de or, e sobre la àquila portaré un penó petit hon serà pintada aquella excel·lent senyora ja desús nomenada. E si porà haver part de mi o yo·l pugua veure, yo li faré atorguar tot lo que en la mia letra conté o·l mataré ab les mies mans.

Lo rey d’armes se’n tornà a son capità Tirant e féu sa relació diligentment de tot lo que li havien dit.

Lavors, los turchs ordenaren molt bé lo camp sperant la batailla.

Lo dia següent, havent enveja lo duch de Macedònia de la glòria de Tirant, proposà davant tots de dir-li semblants paraules:

—Puix no viviu en ley de cavaller, Tirant, e no servau lealtat alguna, deuríeu pendre la sisma que és manada als moros, los quals, quant los fall la rahó per aprovar lo seu mal, ab gran error defenen aquella ab la spasa en la mà. E vós voleu dar batailla a tan gran nombre de caval[l]ers turchs com en la platga oriental stan, los quals bastarien a defendre’s de tot lo món justat, e vós voleu fengir de capità virtuós. E com féu vostre poder de ésser tengut en aquella possessió, en fama hi en compte de home valent, car falses e colorades pràtiques no y basten? Emperò enterrogau la vostra consciència, qui sap bé la veritat, car per ella poreu ésser certificat del vostre stat miserable en què sou posat. Donchs, què amor de vida e temor de mort vos ensegua tant la rahó hi lo sentiment que us tol de tot en tot la coneixença del gran defalt qui féu en voler donar batailla als turchs axí com di[e]u que voleu fer, la qual per res no us serà consentida? E voleu posar nostres vides a joch de un tria l’as! Bé mostrau que us costan poch de criar. E vós voleu dar batailla voluntària, la qual a present no és de necessitat, e si la perdem, tots som morts e detroÿts, e a vós no costarà res lo dan de tots nosaltres. Per a vós lo món és gran e no us fallirà on pugau viure: poreu regir una squadra de sacomanos. Trists de nosaltres, qui som naturals de la terra, e aquells qui tenen mullers e fills! E tot nostre fet hajam a posar en mans de un stranger de solar no conegut? Digau-me què haveu tractat ab lo soldà hi ab los altres, mostrant desijos de ultrança ab lo rey de Egipte. E tot quant haveu fet no és sinó per enguanar-nos e vendre’ns als turchs. Digau, quin preu haveu agut? Sereu vós lo segon Judes, qui vené a Jhesucrist per preu de XXX diners? Axí·ns veneu vós a nosaltres. Digau, sou vós aquell famós home de Caÿm, qui matà a son germà Abel? Seríeu vós aquell virtuós cavaller, fill del rey Ciperi, que·s jagué ab sa mare e del castell avall lançà a son pare? Seríeu vós, per ventura, Canatre, que pres sa jermana Marquareu e forçívolment [l]a violà e passà-se’n a la ost dels romans e trahí per diners a son senyor natural e tot lo seu camp? O, Tirant! Obriu los hulls, que tots stam svetlats e coneixerem molt bé vós qui sou, hoc encara coneixerem molt bé les vostres singulars canòniques. Com partís de la vostra pròpia pàtria? Per quins actes tan desonests? E no gosau tornar en aquella perquè haveu agut glòria de ligar-vos ab nostres capitals enemichs, los quals per natura e segons ley crestiana los deveu lonyar de nosaltres, e vós haveu feta ligua e concòrdia ab ells. E no sabeu vós, segons haveu dit en la letra que trametés al rey de Egipte, qui no ha fe no pot donar fe? Com la porem dar de vós, que semblant malvestat haveu comesa de fer ve[r]s nosaltres, los quals tots vos teníem com si·ns fósseu jermà, e tots stavem a ordinació vostra? Però sabuda la gran maldat per vós comesa, tractada e ginyada ab gran infidelitat contra les nostres persones e de tot lo Imperi Grech, condigna cosa seria fósseu posat en oli bulent, que tal premi mereix la vostra reprovada persona, car no sé al món crestià, qualsevoll que sia, fes semblant maldat de la que vós haveu temptada. Les pedres se deurien levar contra vós: quant més los hòmens, qui sentiment tenen! Com tots cregam e sens subtilitat en la ley crestiana se aconseguex paradís e glòria, e los investigats ab subtil enginy cahen en dupte e poseheixen los inferns, així com vós fareu —en opinió de les gents. No vull reste açò per dir, com tal regiment de capitania per dret ne per rahó vós no·l devíeu haver sens consentiment meu e de tots los altres qui en mon servey eren, e per ço no vull que d’ací avant tal regiment vós tingau.

Per les paraules que·l duch dix se cuydà seguir un gran scàndel, car tota la gent se armà e staven ab les armes en les mans, e molts qui pujaren a cavall com si aguessen entrar en batailla, per ço com a moltes gents era plasent, perquè és vici natural dels hòmens se alegren de novella senyoria.

Tirant molt agreujat del foll parlar del duch, féu principi a un tal parlar.