Capítol XLII

Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó, ab tots los stats e ab tot lo clero

»—Aprés dels menestrals, venien moltes maneres de entramesos^[1]. Aprés venia tot lo clero, ço és, archebisbes, bisbes, pabordres^[2], canonges e preveres ab moltes relíquies. Aprés venia un pali molt gran e rich, e dins lo pali venia lo rey ab tots aquells qui volien rebre l’orde de cavalleria. E tots anaven vestits de cetí blanch, qui significa virginitat, o de brocat d’argent; e tots aquests no tenien mullers sinó que eren sposats, emperò, encara que no tinguessen l’esposada en lo regne, bé y podien anar.

»Aprés del rey venien tots los grans senyors tots vestits de brocat o de xaperia, o de cetí o vellut carmesí o domàs; e totes les dones casades anaven axí vestides com los marits. Aprés venien tots los hòmens viudos, e les dones vídues aprés, tots vestits de vellut negre, e tots los guarniments de les bèsties de aquella matexa color. Aprés venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren stats casats, e tots anaven vestits de blanch o de vert, sedes, brocats o de xaperia. E en cascun stat dels desús dits portaven grosses cadenes d’or e fermalls d’or, ab moltes perles, diamants e pedres de gran stima, e cascú feya son poder de anar lo més abillat^[3] que podia.

»Aprés venien totes les monges de tots los órdens, e cascuna qui volia portar àbit de seda ho podia ben fer —encara que per son orde fos defés—, per ço com lo rey havia obtesa lisènçia del papa que qualsevolgués monja que stigués en religió streta, que aquell any e un dia podia star fora del monestir, e podien vestir seda de qual drap se vulla que fos de la color del seu orde. E lo rey als órdens que eren pobres manà que·ls fossen donats diners per a vestir. E totes les monges jóvens e galants se abillaren*, e encara moltes de les ansianes se vestiren totes de seda, e cascuna de aquestes portava una candela ensesa en la mà. Aprés d’elles venien totes les dones de la terça retgla, no menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava en la mà un stadal, cantant totes lo Magnificat.

»Aprés venien tots los officials reals del regne e tots los hòmens armats a peu, axí com si deguessen entrar en batalla, e tots ab lurea^[4] del rey blancha e vermella, ab los herminis tots brodats qui·s feyen per divisa.

»Aprés venien totes les dones públiques e les qui vivien enamorades, e ab tots los ruffians qui anaven ab elles, e cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes; e si n’i havia neguna casada que se’n fos anada del marit havia portar en la mà una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos^[5].

»En tal forma, senyor, com devisat vos he, anava cascun stat, e anam fora de la ciutat de Londres distant de tres milles. La infanta, que sabé que lo rey venia, isqué de un loch qui·s nomena Granug —en lo qual loch ha un molt rich palau—, e molt ben abillada* posà’s dins un castell que portava, tot de fusta, sobre un carro de XII rodes, que tiraven XXXVI cavalls, los més grans e forts que en tota França pogueren trobar. E ab la infanta anaven CXXX donzelles, totes sposades, e altra dona ni donzella no anava ab ella.

»Aprés venien a cavall molts duchs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran stima. E enmig de una gran praderia, la infanta se aturà. E primerament apleguà lo duch de Lencastre, armat, ab tots los seus, e descavalcaren e feren gran reverència a la infanta qui stava a la porta del castell, que no volgué exir fins que lo rey vingués. E cascun stat, axí com venia per orde, axí anaven a fer reverència tots a la infanta.