Capítol CCCLXXVII

Rèplica que fa P[l]aerdemavida a Tirant

—Los desigs del cor ocupen la pensa e donen gran empediment al repòs de aquella. Los insaciables apetits causen desorde en lo nostre enteniment e, quant la elecció és lesa per passió o ira, engendra error en les potències de l’ànima, e desija lo cor coses nocives e avorreix coses útils, decebut per desordenats apetits als quals som inclinats del principi de la nostra adolescència, e no decerneix lo ver del fals e és fet servent de peccat e conceb tristícia e dolor. Per ço com no fa juhí, no li plaen les coses no objectades als corporals senys. Defalliment de saviesa és la causa de aquests mals e, si aquestes errors e altres innumerables recahen en los hòmens, los quals són pus forts e constants que les fembres, pus fàcilment han recaygut en mi, com lo linatge femení sia dèbil e de poca constància. Mas la intrínseca dolor no pot ésser retenguda que per alguns actes exteriors no sia manifestada, e los dolorosos suspirs e plors manifesten la amargor de l’ànima. E si yo done fi als meus plants e sospirs seré vencedora de la inconstància femenil, no per virtut, mas per la confiança de la liberal promissió dels dons graciosos de vostra senyoria. Aquell donatiu és de gran liberalitat e de noble e virtuós ànimo, lo qual no és stat demanat. E yo, apartant de mi tota ingratitut, accepte aquells e retribuexch a la mercé vostra tantes gràcies com per mi se poden referir. Gran injúria és feta al donador quant lo do és recusat.

E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenollà als peus de Tirant e volgué-li besar la mà. E Tirant no u consentí, mas alçà-la de terra e besà-la en la boca. E aprés féu-la seure al seu costat, replicant-li semblants paraules.