Capítol CCCCLII

Com Tirant demanà licència a l’emperador que pogués anar a recobrar les terres de l’imperi e com l’emperador, ans que partís, l’esposà ab sa filla Carmesina

La tenebrosa nit passà lo virtuós Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos atés a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valerós capità, passejant ab suaus passos, anà davant l’emperador e ab humil veu li féu principi a semblants paraules:

—Senyor de gran providència, no ignora la magestat vostra la promesa fe que és stada dada per lo soldà e lo Turch a vostra excelència, ço és, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot l’Imperi Grech. Per què, magnànim senyor, si a la magestat vostra serà plasent dar-me licència, yo partiré molt prest per rebre la possessió per la magestat vostra e recobraré, per força o ab grat, tot lo qui·s pertany a l’imperi. E més encara, si la fortuna nos és favorable, se tendrà tal orde, senyor, que la excel·lència vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehïa l’emperador Justinià, predecessor vostre.

E donà fi a son parlar.

Respòs l’emperador en la següent forma:

—Clarament veig, virtuós capità e fill meu, lo inflamat ánimo que teniu de aumentar e·xalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honors que fets haveu a nós e a tot l’imperi, de què·n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nós stimam que, encara que dat-vos haguéssem tot l’imperi, fos suficient premi al meréxer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per què nós, de present, vos volem fer donació de tot l’imperi en nostra vida, a vós e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrà, car nós som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l’imperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que·ns sereu més que fill, car los actes que fets haveu manifesten la glòria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en açò nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujaríeu molt.

Hoint lo virtuós Tirant les benignes paraules de l’emperador, lançà’s als seus peus e besà aquells ab molta humilitat e amor strema. E féu principi a semblants paraules:

—Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consentís ne permetés que la altesa vostra fos desposseïda de la senyoria de l’imperi en la vida vostra. Ans permetria pendre la mort. Emperò, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e mercé de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria més que si·m daven X imperis. E més avant de açò, no vull al present ni tinch creença que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan gran premi.

L’emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà’l de terra e besà’l en la boca, e Tirant li besà la mà. E l’emperador pres a Tirant per la mà e portà’l a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de Sicília. Entrant lo magnànim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran reverència. E asseyt l’emperador en lo reposat strado, féu seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtuós Tirant a la sinestra, e lo rey de Sicília davant ells. L’emperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronuncià forma de tals paraules:

—Ma filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtuós Tirant, que ací és, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot l’imperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que·ns eren fetes per la gent morisca. E com nós conegam que al seu tant meréxer nós no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nós no tenim res més car ne de major stima ne que més amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que el vullau pendre per marit e senyor. E serà la cosa de què més me poreu servir.

E donà fi a son parlar. Respòs la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença e dix ab gran suavitat:

—Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valerós Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de l’imperi, com yo no sia merexedora descalçar-li la çabata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell són posseïdes, mas suplich-lo que·m vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car yo só presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me serà manat.

Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, l’emperador tramés per l’arquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolació e alegria aquesta graciosa concòrdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no·s pogue[r]en parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, l’emperador li manà que sposàs sa filla ab Tirant e ell féu son manament.

Fetes les sposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents l’emperador e la emperadriu; lo rey Phelip de Sicília; lo rey de Feç e de Bogia, senyor d’Agramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; l’almirall de Tirant, marqués de Liçana; lo vezcomte de Branches; Ypòlit, criat de Tirant; lo cavaller Almedíxer; lo cavaller Spèrcius, capità de l’armada, senyor de la illa d’Espertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de Montàgata, e mots altres gran senyors e dames e infinit poble, on se donà maravellosa col·lació e real gast, axí abundós com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits de molta stima. L’orde, lo servir y los servidors, de molt triümphant e discreta manera. La vexella d’or y la d’argent, molt ben obrada d’esmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, tàlems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jamés se sia vista. La música, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils^[1], clarons^[2], tamborinos^[3], charamites^[4] e musetes e tabals^[5], ab tanta remor e magnificència que no·s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, símbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals s’estimaven. En les grans sales, laüts, arpes e altres sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.

Finalment, tanta pompa, tan gran triümpho, tanta excel·lència jamés fon vista als de la terra. E als stranys e a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en lo sforçat ànimo de cavalleria del virtuós Tirant, que·ls faria viure ab repòs benaventurat. E les grans festes, axí en lo palau com en la ciutat, qui duraren altres VIII dies.

E l’emperador cridar féu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals*, que tots tinguessen a Tirant per primogènit seu e cèsar de l’imperi. E féu-lo jurar que, aprés son òbit, lo tinguessen per emperador e senyor lur·e axí fon fet, que d’aquí avant lo novell príncep Tirant fon nomenat cèsar de l’Imperi Grech. La crida fon del tenor següent.