Capítol CCCXC

Com l’embaxador de Tirant splicà la sua embaxada

—Senyor molt sereníssim^[1]: bé deu ésser en recort la magestat vostra com Tirant se era mès e recullit en les galeres, ab licència de vostra altesa, per anar al camp per liberar los cavallers que lo soldà e lo Gran Turch tenen presos e com fortuna no fon contenta que·s complís lo desig de la magestat vostra e de Tirant. E aprés véu vostra altesa com les galeres se hagueren a partir ans d’ora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia. E ab aquella fortuna corregueren sis dies e sis nits, en tal manera, que totes les galeres se separaren les unes de les altres e perderen-se totes, sinó la del capità Tirant, axí com fon permissió divina que atés a la costa de Barberia, ço és, en la terra del rey de Túniç, e donà aquí a través, hon se perdé de la més gent. Los que scaparen foren catius.

»Lo capità Tirant fon sort que fon pres per hun cavaller qui·s nomenava Capdillo-sobre-los-capdillos, embaxador del rey de Tremicén, qui era vengut al rey de Túniç per embaxador. E anant caçant per lo camí, trobaren a Tirant en una cova e, vehent la sua bellíssima disposició, féu-li molt bona companyia e pres-lo en tanta amor que·l feya anar ab ell en la guerra que havia lo rey de Tremicén ab lo rey Scariano. E per les grandíssimes cavalleries de Tirant ell fon mès en libertat e fon fet capità, lo qual pres ab son bon enginy lo rey Scariano e féu-lo fer crestià, e fon companyó e jermà d’armes ab ell. E Tirant ha-li dat per muller la filla del rey de Tremicén e ha’l fet fer crestià. E aquest rey Scariano és ara rey de Túniç e de Tremicén.

»E la magestat vostra deu saber com ha conquistada tota la Barberia, que no li restava a pendre, com yo partí, sinó una ciutat e, aprés que haurà aquesta, de continent, senyor, té delliberat de venir ací ab tot aquell poder que haver porà, car Tirant pot traure de la Barberia CCL mília combatents e, d’altra part, amprarà lo rey de Sicília, que y vendrà ab tot son poder, e ja fa fer gran provesió de naus per portar vitualles per socórrer a la magestat vostra. Per què, senyor, suplich a la excel·lència vostra que li vullau perdonar com tant ha tardat lo socors, com no sia stada culpa sua, e que la altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car ab la ajuda de la divina Clemència ell farà tals actes que complirà molt prestament lo que la magestat vostra ha tant desijat.