Capítol CCCXXVI

Rèplica que fa la reyna a Tirant

—La glòria que en lo món en tan gran jovent has atesa, me fa desijar de ésser serventa o cativa tua, a fi que los meus ulls atribulats de excessiva amor contínuament poguessen contemplar la tua noble persona, car conech-te de tant ànimo que ab excés de perillosos treballs has més entès en aumentar la tua gloriosa fama que no adquerir riqueses. E les tues prudents paraules han obrat en mi e presa tal força, que mon delliber te vull publicar, que justament me has obligada a la execució de tal empresa. Car de moltes coses, ans de palesament ésser eletes, sens vergonya hom se pot retraure, les quals, aprés, si no ab grandíssima infàmia, no cosenten ésser dexades. Donchs, senyor virtuós, sies prest en dar-me lo sanct babtisme, puix est flor de tot poble batejat.

E Tirant, qui véu la bona voluntat de la reyna de voler-se fer crestiana, féu-se portar prestament hun bací d’or e hun picher de la desferra que havien presa del rey Scariano. E Tirant féu descobrir lo cap a la reyna e restà en cabells, los quals eren de tal resplandor que·s mostrava la sua cara més angèlica que humana. Tirant la féu agenollar e, ab lo picher, li lansà aygua sobre lo cap, dient-li:

—Maragdina, yo·t batege en nom del Pare e del Fill e del sant Sperit.

E lavors ella se tingué per bona crestiana e allí, en presència de tots, IIII dones qui servien la reyna reberen lo sant babtisme e feren molt sancta vida ab molta honestat.

Com lo rey Scariano sabé que la reyna se era feta crestiana, féu-se venir a Tirant e de semblants paraules li féu present.