Capítol CLXXXVIIII

Les grans festes que l’emperador féu fer per amor dels embaxadors del soldà

Feta la letra, la donà al scuder que la y havia portada, dient-li:

—Amich, digues a ta senyora: per lo càrrech gran que de aquests afers tinch, no és en libertat mia poder-los lexar sens manament de superior. Però passada la festa que·l senyor emperador fa, yo faré mon poder de ésser-hi. E per mi besar-li has les mans a la qui és en virtuts complida, e aprés a la senyora de qui só.

Aquell pres son comiat e tench son dret camí envers la ciutat de Contestinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau, trobà en la cambra a Stefania ab la princessa a grans rahons e, com per elles fon vist, aquella a qui tocava lo premi de tal mester levà’s prestament e ab cara molt alegra li dix:

—Què és de aquell qui té la mia pensa subjugada a tota sa voluntat?

E aquell, sens respondre res, anà allà hon era la princessa e besà-li la mà. Aprés girà’s envers Stefania e féu lo semblant, e donà-li la letra que portava. E com aquella la tench en ses mans, alçà-la envers lo cel en senyal de oferta. Aprés, legida la letra, elles abduys hagueren moltes rahons, aquella dolent-se com lo conestable no seria allí en aquelles festes, per ço com l’escuder [no] descobrí la veritat de la sua ficta e temerosa venguda.

Vengut lo dia de la festa, lo conestable vench a una legua de la ciutat molt secret, e allí se aturà fins a l’endemà. Stefania en degun cas no volia anar a la festa, puix no y era lo que ella amava. E la princessa la’n pregà molt, dient que, si ella no y anava, tanpoch s’i iria e totes les festes se destorbarien, en tant que a Stefania li fon forçat de anar.

Aprés les misses dites, ab molt gran sirimònia anaren al mercat, lo qual trobaren tot cubert, alt e baix, de draps de lana blanchs e verts e morats, e per les parets draps de raç ab les figures totes franceses. E tot a l’entorn del dit mercat havia taules meses. E lo tàlem de l’emperador era molt rich e molt poxant, tot a l’entorn de draps de brocat. E l’emperador se sigué enmig e los embaxadors prop d’ell. Alt, al cap de la taula, seya la emperadriu ab sa filla. E lo Gran Caramany e lo rey de la subirana Índia menjaven baix en terra per ço com eren presoners. Les donzelles e totes les dones de honor seyen a la part dreta. E totes quantes dones de la ciutat volien menjar, ho podien bé fer. Stefania seya a cap de taula, e les altres aprés d’ella. Tots los duchs e grans senyors seyen a la part sinesttra. Havien parat XXIIII tinells tots plens d’or e d’argent. En lo primer tinell foren meses totes les relíquies de la ciutat. En lo segon, tot l’or de les sglésies. Aprés venien X tinells tots plens de cabaços e paners grans de tot lo tresor de l’emperador, tots de moneda d’or. E aprés venien les copes d’or; venien aprés tots los plats e salers; aprés les sues joyes; aprés d’açò l’argent, que era de pichers e salers daurats. Lo que era blanch, tot anava per les taules. E de tot açò foren plens los XXIIII tinells. La moneda blanca tota stava en conques davall los tinells. En cascun tinell guardaven III cavallers ab robes de brocat rocegant per terra, e cascú de aquests ab una verga d’argent en la mà. Gran fon la riquea que aquell jorn lo emperador mostrà.

Enmig de les taules hon menjaven, havia rench de júnyer. Aquell dia eren taulegers lo capità e lo duch de Pera e lo duch de Sinòpoli. Mentres que l’emperador se dinava, aquells junyien[1]. Primerament ixqué lo duch de Pera. Portava paraments de brocat d’or, tots blaus. Lo duch de Sinòpoli portava los paraments de brocat vert i burell, mitadats. Tirant aportava huns paraments de vellut vert, tots cuberts de ducats que penjaven, tan grans que cascun ducat de aquells valia XXX ducats dels altres, los quals paraments eren de gran stima.

Tirant, hun dia, venint a la porta de la cambra de la princessa, trobà a Plaerdemavida e demanà-li què feia la senyora princessa. E ella, responent dix:

—Ay, en beneit! Per què u voleu vós saber, què fa ma senyora? Si fósseu vengut més prest, en lo lit la haguéreu trobada. E si vós la haguésseu vista axí com yo, la vostra ànima stiguera en glòria perdurable. E aquella cosa que és amada, quant més se veu més se delita. E per ço yo crech que molt major delit porta lo mirar que no fa lo pensar. Entrau, si voleu, car ja la trobareu vestida ab son brial[2]. Grata’s lo cap e pruen-li los talons, puix lo temps se alegra e dels nostres desigs alegre judici se demostra. Per semblant nos alegram totes. E per ço us vull rahonar del meu sdevenidor desig. Per què no ve ab vós lo meu Ypólit? Car ab ulls de dolorosa pensa sovint lo veig. Cosa és molt dura de pensar e dolch-me dins mi matexa per ço que negun bé present se deu per sdevenidor lexar, ne tampoch pendre mal per sdevenidor bé.

—Donzella —dix Tirant—, yo us prech per gentilea me vullau dir ab tota veritat si la senyora emperadriu mala sort la hauria dins portada, o altra persona de qui yo m’aja a recelar. E per ço vos deman consell e ajuda, e no és neguna denegar-lo·m dega.

—Yo a la senyoria vostra —dix Plaerdemavida— no diria una cosa per altra, car egual seria en los dos lo càrrech: vostra marcè per venir e yo per dexar-vos entrar. E yo bé sé que la princessa no vol que l’amor que vós li portau sia sens algun mèrit. E per ço com vos conech apetit gran de la cosa desijada, volria-us-hi poder ajudar, car qui desija e no pot lo seu desig complir, està en pena. E neguna cosa no és més laugera de perdre que aquella la qual sperança més avant no permet tornar.

Lavors Tirant entrà dins la cambra e trobà la princessa que tenia los seus daurats cabells enbolicats en la mà. Com ella lo véu, li dix:

—Qui dret vos ha donat que entreu ací? E aquest càrrech no és covinent ni és donat a tu de entrar en la mia cambra sens licència mia, car si l’emperador ho sap, de deslealtat te poran incriminar. Prech-te que te’n vages, car contínuament tremolen los meus pits de recel temerós.

E Tirant no curà de les paraules de la princessa, sinó que s’acostà envers ella e pres-la en los braços e besà-la moltes vegades los pits, los ulls e la boca. E les donzelles, com veyen que Tirant axí jugava ab la senyora, totes staven a la cominal. Però com ell li posava la mà dejús[3] la falda, totes eren en sa ajuda. E stant en aquests jochs e burles, sentiren que la emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure què feya. E ab los jochs no la sentiren fins que fon a la porta de la cambra.

Prestament Tirant se lançà stés per terra e lançaren-li roba dessús e la princessa segué’s damunt ell. Stava’s pentinant. E la emperadriu segué’s al seu costat. No fallí molt no·s segué’s sobre lo cap de Tirant. Sap Déu ab quina temor de vergonya en aquell cars Tirant stava! Ab tal congoxa stigué per bon spay, que parlaren de les festes que·s devien fer fins que vench una donzella ab les ores. Lavors la emperadriu se levà e apartà’s al cap de la cambra e pres-se a dir ses hores. La princessa no·s mogué gens de allí per dubte que la emperadriu no·l ves. Com la princessa se fon pentinada, posà la mà davall la roba e pentinava a Tirant, e ell adés adés li besava la mà e li prenia la pinta. E stant en tal congoxa, totes les donzelles se posaren davant la emperadriu, e lavors, sens fer molta remor, Tirant se levà e anà-se’n ab la pinta que la princessa li donà.

Com fon fora de la cambra, pensant que ja fos en loch segur que per negú no seria vist, véu venir a l’emperador ab hun cambrer, que venien dretament a la cambra de la princessa. Com Tirant los véu venir, no les tingué totes. Vehent-los venir per una gran sala, Tirant, no havent altre remey, tornà-se’n cuytat[4] a la cambra de la princessa, e dix-li:

—Senyora, quin remey dareu en ma persona, que l’emperador ve?

—Ay trista! —dix la princessa—. Exim de hun mal e donam en altre pijor. Yo bé us ho deya, car vós veniu tostemps a hores indispostes.

Prestament féu posar a les donzelles davant la emperadriu y ell, ab suaus passos, lo posaren dins una altra cambra. E posaren-li molts matalafs dessús, per ço que si l’emperador hi entràs, axí com feya moltes voltes, que no·l ves.

Com l’emperador fon en la cambra, trobà a sa filla que·s volia ligar. Stigué allí fins que fon ligada e la emperadriu hagué dites ses ores e les donzelles se foren totes abillades[5]. La emperadriu se posà primera e totes les altres la seguiren. Com foren a la porta de la cambra, la princessa demanà los seus guants, e dix:

—Yo·ls he stojats en loch que neguna de vosaltres no u sab.

Ella tornà entrar dins la cambra hon Tirant era e féu-li levar la roba que damunt tenia. E ell donà hun gran salt e pres la princessa en los braços, e portava-la ballant per la cambra e besant-la moltes vegades. E dix-li:

—O quanta bellea! Ab tanta perfecció jamés viu en donzella del món. La magestat vostra passa totes quantes són de saber e gran discreció, car, certament, ara no tinch admiració si lo moro soldà vos desija tenir en sos braços.

—A tu engana lo parer —dix la princessa—, car yo no só tan alta en perfecció com tu dius, sinó que bona voluntat t’o fa dir, car la cosa, quant més se ama, més se desija amar. Per bé que sia vestida d’un negre vestiment, sots honest vel só ligada, e aquella flama que als teus ulls de mi resplandeix és amor, car per la vista lo virtuós se contenta. E per ço yo·t faré dar glòria, honor e fama. E si açò no·t basta e no·n seràs content, tu seràs fet home sens recort e més cruel que l’emperador Neró. Besa’m e leixa’m anar, car l’emperador m’està sperant.

Tirant no y pogué satisfer, sinó que les donzelles li tenien les mans per les burles e jochs que li feya, perquè no la desligàs. E com véu que se n’anava e ab les mans no la podia tocar, alargà la cama e posà-la-y davall les faldes, e ab la çabata toquà-li en lo loch vedat e la sua cama posà dins les sues cuxes. Lavors la princessa, corrent ixqué de la cambra e anà hon era l’emperador. E la Viuda Reposada tragué a Tirant per la porta de l’ort.

Com Tirant fon en sa posada, descalsà’s les calses e çabates. E aquella calsa e çabata ab què havia tocat a la princessa davall les faldes, féu-la molt ricament brodar. E fon stimat lo que y posà, ço és, perles, robins e diamants, passats XXV mília ducats.

E lo dia del rench se calsà la calsa e la çabata. E tots quants hi havia que veyen semblant cosa, staven admirats de la gran singularitat de les pedres fines que y havia, ne tan rica çabata de cuyro no era stada vista. E en aquella cama no portava arnés negú, sinó en la sinestra; e paria star molt bé. Per cimera portava, damunt lo elmet, quatre pilars d’or, lo sanct Greal fet a manera d’aquell que Galeàs, lo bon cavaller, conquistà. Sobre lo sant Greal stava la pinta que la princessa li havia dada, ab hun mot que y havia e, qui legir-ho sabia, deya: No ha virtut que en ella no sia. E axí ixqué aquell dia.

Enmig del rench havia hun gran cadafal tot cubert de draps de brocat. E enmig stava una gran cadira molt riquament guarnida e per mig tenia un pern, que la cadira se podia voltar en torn. E alt seya la sàvia Sibil·la, molt riquament abillada*, que mostrava en si gran magnificència. E contínuament a totes parts se vogia. E baix, al peu de la cadira, seyen totes les deesses ab les cares cubertes, per ço que en lo passat temps deyen los gentils que eren cossos celestials. Entorn de les deesses seyen totes les dones qui bé havien amat, axí com fon la reyna Ginebra, qui a Lançalot amà; la reyna Isolda a Tristany; e la reyna Penèlope, qui a Ulixes amà; e Elena a Paris; Briseyda a Achil·les; Medea a Jason; la reyna Dido a Eneas; Deiamira a Ércules; Adriana a Teseu; e la reyna Phedra [qui] requerí a Ypòlit, son fillastre. E moltes altres n’i havia —que seria fatiga de nomenar-les—, que a la fi de lurs amors foren decebudes per los enamorats, axí com féu Jason, qui decebé y destrohí la gentil persona de Medea, e axí com féu Teseu [a] Adriana: tragué-la de la casa del rey son pare e, portant-la per la mar, dexà-la en una illa deserta e allí finà sa dolorosa vida. E de tals com aquestes que dit vos he, n’i havia moltes. E cascuna tenia huns açots en la mà. E lo cavaller qui fos derrocat de dret encontre e mès per terra, portaven-lo al cadafal e la sàvia Sibil·la donava-li sentència de mort, dient puix havia defraudat amor e tot son poder. Les altres dones e deesses agenollaven-se davant la Sibil·la e recaptaven-li gràcia que no morís, mas que la sentència fos mudada en açots, ella atorgant als prechs de tantes senyores. Desarmaven lo cavaller davant tothom e aprés daven-li de grans açots. E axí·l feyen devallar del cadafal en terra, en tal manera. Cascú qui per terra era mès, havia semblant guardó.

Los taulegers ixqueren al rench ans del dia e no dexaven júnyer a negú qui no portàs paraments de seda o de brocat o de chaperia.

Com l’emperador manà fer aquestes festes e lo conestable ho sabé, posà’s molt singularment en orde. E estant l’emperador en lo millor de son menjar, entrà per la plaça lo gran conestable en la forma que diré. Ell portava los paraments de dos colors: la una part era de brocat sobre brocat carmesí, l’altra mitat era de domàs morat. E lo domàs era brodat de garbes de dacça, e totes les spigues eren de grosses perles brodades e les canyes eren totes d’or. Aquests paraments eren molt vistosos e molt richs. Lo elm portava cubert de aquell drap mateix e, sobre l’elm, portava hun capell de feltre tot brodat de moltes perles e d’or fi que y havia. Ab spasa senyida, bé mostrava venir de camí. Portava XXX gentilshòmens en sa companyia, tots ab mantos de carmesí. Los uns eren de marts gebelins forrats e los altres de erminis. E deu cavallers que ab ell venien, tots ab robes de brocat. E tots anaven ab les cares cubertes ab capirons de cavalcar. E per aquest orde mateix anaven VI trompetes que portava. E davant lo conestable anava una donzella riquament abillada* ab una cadena d’argent, que la hun cap portava en la mà e l’altre stava ligat al coll del gran conestable. E més, portava XII adzembles[6] totes ab les albardes[7] cubertes de carmesí e les singles totes de parches de seda. La una adzembla* portava lo seu lit, l’altra portava una lança grossa de brocat cuberta —e de aquestes lances ne portava sis, e cascuna lança anava en sa adzembla*. En tal forma entrà, ab totes les XII adzembles*, que cascuna portava de la sua roba, e féu la volta per lo rench. Com fon davant l’emperador, féu-li molt gran reverència. E passà per tots los stats e cascun stat ell saludà. Com l’emperador véu que tots venien ab les cares cubertes, tramès a demanar qui era lo cavaller qui tan pompós venia. E als qui fon demanat, respòs axí com los era stat manat:

—Aquest és hun cavaller de ventura.

E no en pogueren més saber.

Dix l’emperador:

—Puix no·s vol nomenar, ell mostra ésser bé presoner com ab cadena lo porta donzella. Ell certament deu ésser presoner de amor. Vés e torna-y e demana a la donzella quina amor lo ha axí apresonat. E si no·t vol dir son nom, ell porta hun scrit en l’escut: veges si és allí son nom.

Lo cambrer de l’emperador anà cuytat* e féu son manament. La donzella li respòs:

—Lo dan e la presó de aquest cavaller ha fet donzella verge. E consentint a la voluntat sua, lo ha subjugat en la forma que veheu.

E més no li dix. E aquell tornà la resposta e l’emperador dix:

—Obra és de cavallers que moltes voltes amen e no són amats. E cascú és desijós d’ésser en la primera edat, per bé que de mi tot repòs s’és apartat e quasi no me’n recort sinó de la temerosa vida. Digues, has lest en aquell scut qui no és romput ni menys temut?

—Senyor —respòs lo cambrer—, yo l’é ben lest una e moltes voltes hi és scrit en lengua spanyola o en francès, e diu:

Malaja amor qui la’m féu abellir,

si no li fas de mes dolors sentir.

En açò lo conestable era ja al cap del rench ab la lança en la cuxa, e demanà ab qui junyia*. Fon-li dit que ab lo duch de Sinòpoli.

La hu anà devers l’altre e feren de bells encontres. La cinquena carrera lo gran conestable l’encontrà tan bravament que de la sella lo féu sortir. E de allí lo portaren al cadafal de la sàvia Sibil·la. E prestament fon desarmat e molt bé açotat per les dones qui eren stades desconegudes de amor per los falsos enamorats.

Com tota la sirimònia fon feta, tornà a júnyer ab lo duch de Pera. E com foren a la deena carrera, lo conestable lo encontrà enmig de la visera y tragué’l de seny, e a ell e al cavall mès per terra.

—Quin home és aquest —dix Tirant— de mala ventura que axí ha derrocats mos singulars amichs?

Féu-se posar prestament l’elm al cap e pujà a cavall e posà’s al cap del rench ab una grossa lança que demanà. E en aquell spay que ell se posà a punt, portaren lo duch, com fon tornat en son recort, al cadafal de la sàvia Sibil·la e feren d’ell com havien fet de l’altre. Lo conestable dix que no volia més júnyer, per ço com sabé que Tirant era al cap del rench. E los jutges digueren que forçadament tenia de complir les XII carreres axí com era stat ordenat. Les dames e tots los del mercat reyen molt com aquell cavaller no conegut axí havia derrocats los dos duchs.

Dix l’emperador:

—Sperau hun poch, que poca maravella serà si no derroca lo capità nostre.

—No farà —dix la princessa—, que la Trinitat sancta lo guardarà de tal inconvenient. E si d’ell trau lo cabal, bé li poran dir cavaller de bona ventura.

Respòs lo emperador:

—Per mon Déu, yo no u he vist, en mon temps, en deu carreres derrocar dos duchs, ni venir axí bé en orde com aquest cavaller ha fet. E a més stime les adzembles*, com les albardes* són dins e defora cubertes de seda, e les cobre adzembles* de brocat. Açò no pertany a cavaller qui del meu imperi sia, sinó a rey o fill de aquell. E per ço desig saber d’on és, car dubte·m fa que no se’n vaja per no córrer malvolença ab aquells qui ha mesos per terra.

E manà a dos donzelles de inestimable bellea e molt ben abillades*, que de part de la princessa, anassen al cavaller e que·l pregassen de part sua que lo seu nom volgués dir, perquè era molt desijat.

Respòs lo conestable:

—Si algun càrrech ne reporte, pense la magestat sua que les coses de gran stima no ab poch càrrech se lexen atényer. Mas, perquè no pareguen vanes les mies paraules, yo só de l’últim ponent, podeu dir a la senyora princessa.

Ab aquesta resposta les donzelles se’n tornaren e feren lur relació. Al conestable fon forçat de júnyer ab Tirant. La hu anà devers l’altre, e lo conestable posà’s la lança en lo rest e portà-la tostemps alta. Com Tirant lo véu axí venir, alçà la sua lança e no·l volgué encontrar. E Tirant ab molta malenconia dix per què l’altre li guardava cortesia, si u feya per què era capità, que no u fes gens per tal rahó, sinó que junyís* e fes tot lo que pogués fer, que gens per cortesia no se’n stigués.

E lo haraut[8] qui semblants paraules li reportà, les dix ab gran ultratge. Lo conestable, responent, dix:

—Digau a aquell qui us tramet a mi lo que yo he fet és per cortesia, mas que tinga bé sment a si mateix, car axí com he fet dels altres, altre tal faré d’ell.

E demanà la més grossa lança que tenia. Com fon prop de l’encontre, alçà tanbé la lança. E Tirant ab molta desesperació lançà la sua lança en terra per ço com no s’era pogut venjar de la injúria dels duchs. Prestament prengueren de les regnes del cavall del conestable los que l’emperador ho havia manat perquè no se n’anàs. E allí vengueren los jutges e ab molta de honor lo portaren al cadafal de la Sibil·la e aquí li levaren l’elm del cap. Totes aquelles deesses lo reberen ab alegria inestimable, fent-li la més honor que·ls era posible.

Com saberen que aquell era lo gran conestable, asigueren-lo en la cadira hon seya la sàvia Sibil·la. Y ella ab totes les altres lo serviren de col·lació e de viandes e de totes les coses necessàries. La una lo pentinava, l’altra li torcava la suor de la cara, cascuna de aquestes lo servia en lo que podia.

E axí com feren de aquest, feren de tots los altres qui a cavaller derrocava. E havia d’estar en la dita cadira fins a tant que venia altre cavaller qui millor ho fes que aquell qui en la cadira seya.

Com l’emperador sabé que aquell era lo conestable, pres molta consolació en si, e la emperadriu e totes les dames que allí eren. Com Stephania véu la murmuració de la gent e tingué natural notícia que aquell era lo conestable, tan gran fon lo delit de amor que pres en la sua vista que lo cor li defallí e perdé tot lo recort. Los metges que allí prop de l’emperador staven, donaren prestament remey a son mal. E per ço dix bé Aristòtil que axí ve gran dan a les donzelles per molta amor com per molta dolor.

Aprés demanà lo emperador a Stephania de què li era vengut aquell mal e, responent, dix:

—Per ço com portava la gonella[9] massa streta.

Lo conestable stigué tot aquell dia aseyt en la cadira, que no s’i trobà negú qui lançar-lo’n pogués. Com la nit fon venguda, junyien* ab moltes antorches. Aprés dues hores de la nit —e tots havien sopat— vengueren les dances e momos[10] e diverses maneres de entramesos[11], que molt ennoblien la festa. Açò durà tres hores. Passada mija nit, lo emperador e tota la gent se n’anava a dormir. Lo emperador, perquè no agués a tornar al palau, havia feta en lo mercat aparellar una bella posada hon se mès ab totes les sues dames, que poguessen bé festejar de dia e de nit.

E duraren aquestes festes VIII dies. L’endemà molts cavallers treballaren per lançar de la cadira al gran conestable. Vengué al rench hun cavaller, parent de l’emperador, qui·s nomenava lo Gran Noble, lo qual venia molt bé en orde e portava en les anques del cavall una donzella de peus, e tenia-li los braços damunt los muscles e lo cap seu pujava tot sobre l’elm, que tota la cara mostrava. E portava hun scrit en l’escut ab letres d’or qui deyen:

Enamorats, mirau-la bé,

que en lo restant millor no y sé.

Era vengut hun altre cavaller, primer d’aquest, qui portava altra donzella axí com sent Cristòfol portà en lo muscle a Jhesucrist; axí portava la donzella aquell cavaller. E portava en los paraments e en lo cap del cavall hun scrit qui deya, per ço com sa enamorada havia nom Leonor:

Enamorats, feu-li honor,

puix de totes és la millor.

Tirant junyí* ab lo Gran Noble e donaren-se molts encontres. E a la fi fon quasi mortal l’encontre, que Tirant l’encontrà en lo revol del scut e rompé lo maniple e rebaté en l’elm, e féu-lo caure per les anques del cavall. E axí, com era gran e pesat, al caure que féu donà tan gran colp de costat que dues costelles se trencà dins lo cors. E ell encontrà a Tirant hun poch desús les cordes del scut, e la lança que portava era tan grosa que no·s pogué rompre. E tan gran fon l’encontre que los dos se donaren que lo cavall de Tirant anà atràs tres passos e donà dels genolls en terra. Com Tirant lo sentí caure, tragué los peus dels streps e fon-li forçat de posar la mà dreta en terra. Ajudaren-li, sens que no caygué lo cors tot en terra, e lo cavall de continent sclatà allí. Al Gran Noble fon forçat, ab tot son mal, fos portat al cadafal de la sàvia Sibil·la e allí fon batut, no tant com hagueren fet, per sguart de les costelles rompudes. E a Tirant, per tant com era caygut ab lo cavall —e li era mort— e havia tocat ab la mà en terra, los jutges jutjaren, per no ésser caygut tot lo cors en terra, sinó la mà, que junyís* d’aquí avant sens paraments e no portàs en les juntes speró[12] dret ni en la mà manyopa[13].

Havent vist Tirant que per falta del seu cavall era stat envergonyit, féu vot en tota sa vida no junyir* pus, si ja no y junyia* rey o fill de rey.

Aprés, lo conestable avallà de la cadira hon stava, e posaren-n’i hun altre en loch seu. E lo conestable fon tauleger en loch de Tirant. E en tots los VIII dies que duraren les festes, tan nobles foren lo darrer dia com lo primer, e ab tan gran abundància de totes coses, axí de aventurers com de entramesos* e singulars viandes, com de totes altres coses.

L’endemà que Tirant se fon lexat de junyir*, ixqué vestit de hun manto de orfebreria brodat sobre vellut negre, de hun arbre qui·s nomena seques amors, qui fa hun petit fruyt blanch que se’n fan paternostres, ab aquelles calses que havia junt, la una brodada e l’altra no, e per lo semblant la çabata qui havia tocat la cosa que ell més desijava. E ans que ixqués de la sua posada féu enparamentar lo millor cavall que ell tenia e, ab aquells paraments que ell havia junt, lo arnès, la simera[14], e tot quant en les juntes ell portava, ho tramès tot al Gran Noble. E aquell li’n féu gràcies infinides. Fon stimat que valia passats XL mília ducats.

Tirant cascun dia era en la cort parlant e çolaçant ab tots e ab lo emperador, e molt més ab les dames. E cascun dia se mudava de robes, mas no les calses. Hun dia la princesa li dix:

—Digau, Tirant, sí Déu vos done honor —en manera de burla—. Aquesta gala que vós usau de portar la una calça brodada e l’altra no, usa’s en França o en quina part?

Y era lo dia que eren complides les festes. E lo novén dia, que anaven a la ciutat de Pera, en lo camí la princessa lo y dix, present Stephania e la Viuda Reposada. Respòs Tirant:

—E com, senyora! No sab la majestat vostra aquesta gala quina és? La celsitut[15] vostra no és en recort de aquell dia que vengué la emperadriu e yo stava amagat e cubert ab la roba de les vostres donzelles, y la emperadriu fallí poch que no s’asigués sobre lo meu cap? Aprés vingué vostre pare y en lo petit retret amagàs-me entre los matalafs. E aprés que se’n foren anats, jugant ab vostra altesa, puix les mies mans bastar no y pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la mia cama entrà entre les vostres cuxes e lo meu peu tocà hun poch més avant, lla hon la mia amor desija atényer felicitat complida, si en aquest món atényer se pot. Mas yo crech que los peccats meus no·m consentiran que yo puga tanta glòria atényer.

—Ay, Tirant! —dix la princessa—. Bé só en recort de tot lo que m’has dit, que senyal ne tinch en la persona mia de aquexa jornada! Però temps vendrà, que, axí com ara te has brodada la una cama, que les dues te poràs brodar. E les poràs posar a ta libertat lla hon desiges.

Com Tirant li hoý dir semblants paraules de tanta amor acompanyades, prestament fon descavalcat en scusa que los guants li eren cayguts, e besà-li la cama sobre la gonella*. E dix:

—Lla hon és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada.

Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, axí com se volien armar, veren venir nou galeres que eren ja molt prop. Lo emperador manà que no fessen lo torneig fins haguessen sabut quines galeres eren les que venien. No passà quasi una hora que elles aplegaren ab molta alegria. Lo emperador pres molt gran plaer com sabé que eren de francesos. Lo capità d’ells era cosín germà de Tirant e era stat patge del rey de França, e havia’l fet vezcomte de Branches. Ell, vehent que son oncle, lo pare de Tirant, era desijós de veure son fill per lo gran temps era passat que no l’havia vits, sabent com Tirant tenia feta molt gran empresa de guerra molt justa contra infels e havia vençudes moltes batalles e continuava la guerra, lo vezcomte, per les grans pregàries de la mare de Tirant e per voler exercir lo gentil stil de les armes, enprengué, ab altres cavallers e gentilshòmens, de venir en ajuda de son cosín germà ab V mília franchs archers, los quals li donà lo rey de França, sabent les grandíssimes cavalleries que havia fetes Tirant en defensió de l’emperador de Contestinoble. E cascun franch archer de aquests portava scuder e patge. Lavors lo féu lo rey de França vezcomte de Branches per aquella empresa, e li donà moltes terres e li pagà lo sou per VI mesos. E li donà totes les galeres armades e avituallades de tot lo que mester hagué. E passà per Sicília e, conegut per lo rey, féu-li molta honor e li donà molts cavalls.

Com Tirant fon certificat aquest ésser mossén de Amer, cosín germà seu, prestament se posà en una fusta. E ell e lo conestable, ab molts altres cavallers, entraren dins les galeres. Grandíssima fon la festa que ells se feren. Aprés, tots ensemps ixqueren en terra e anaren a fer reverència a l’emperador, qui pres molt gran consolació en la sua venguda. E pres molt més plaer l’emperador com los embaxadors no eren partits. Aprés anaren a fer reverència a les dames, e totes s’esforçaren de fer-los molta honor per contemplació de Tirant. Lo emperador porrogà lo torneg per a l’endemà.

Vengut lo dia següent per lo matí, tots se armaren. E l’emperador pregà molt a Tirant volgués entrar en lo torneg ab los altres, per ço com sens venir contra sa promesa ho podia bé fer. E Tirant fon content de obehir lo manament de l’emperador, per ço com no eren juntes. E ixqué aquell dia molt pompós.

Lo vezcomte de Branches pregà a Tirant que li volgués prestar hun cavall, que tanbé volia entrar en lo torneg. Lo emperador e totes les dames li digueren que no u fes, per ço com venia fatigat de la mar. E ell, ab belles paraules se defés que no staria per cosa en lo món de entrar-hi, per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no fatiga. Tirant, qui véu la sua voluntat, tramés-li X cavalls, los millors que ell tenia; lo emperador li’n tramés XV molts bells; la emperadriu, altres XV; la princessa li’n donà X, açò per manament de son pare; lo conestable li’n donà VII molt bells. Los duchs e los comtes li’n trameteren molts, que en aquell dia ell tengué en la sua posada huytanta-tres cavalls dels bons de tota la ciutat.

Ixqué ab huns paraments que lo rey de França li havia dats, tots brodats de leons ab grossos sancerros d’or que al coll portaven; e les leones staven gitades e los poquets fills portaven campanetes de argent. E com lo cavall se movia, era hun plaent so de hoyr que los sancerros feyen.

Ixqueren en lo camp huyt-cents cavallers d’esperons daurats[16] e no consentiren negú hi entràs si no havia rebut la honor de cav[a]lleria e no portàs paraments de seda o de brocat o chaperia. E molts se feren cavallers aquell dia per ésser en aquelles armes.

E lo vescomte, que no era cavaller, sabent tal ordinació, per no venir en contra lo que era ordenat per l’emperador, com tots foren dins hun gran camp, descavalcà e pujà alt al cadafal de la enperadriu e suplicà-la fos de sa mercè li volgués donar la honor de cavalleria.

Respòs la princessa:

—E com? No seria més justa cosa que·l senyor emperador vos fes cavaller de la sua pròpia mà?

—Senyora —dix lo vescomte—, yo tinch en vot de no rebre honor de cavalleria de mà de home negú, per ço com yo só fill de dona e ame dona, e per amor de dona só vengut ací y en dona he trobada molta honor. Rahó és, donchs, que dona me faça cavaller.

La emperadriu ho tramés a dir a l’emperador e ell vingué allí ab los embaxadors, e dix a la emperadriu que li donàs l’orde de cavalleria, e axí fon fet. La princessa féu portar una spasa molt bella e senyí-la-y, que l’emperador son pare tenia, ab lo pom e tota la guarnició d’or. E l’emperador féu portar huns sperons tots d’or* e, en cascuna roda d’esperó*, havia engastat hun diamà o robí, balaix[17] o safir. E donà’ls a les filles dels duchs que·ls hi calsassen, però l’emperador no consentí que li’n calsassen sinó lo hu, car lo qui vol que sia fet cavaller de mà de dona no pot portar sinó mig or e mig argent, hun speró* daurat e altre blanch. E axí u feren de aquest. La spasa pot portar tota daurada, mas roba brodada ni calses ni paraments no u pot ni deu portar sinó la mitat blanch e l’altra d’or. Lo costum és, com aquella senyora lo ha fet cavaller, lo besa, e axí u féu la emperadriu.

Lo vescomte se partí del cadafal e entrà dins lo camp. Lo duch de Pera era capità de la mitat de la gent e Tirant de l’altra mitat. E per ço que fossen coneguts portaven al cap banderetes: los huns les portaven verdes, los altres blanques. Tirant féu entrar dins lo camp hon se havien a combatre, deu cavallers, e lo duch altres deu. E començaren-se a combatre molt bé. Aprés n’i entraren XX, aprés XXX; de poch en poch se començaren a mesclar. E cascú feya son poder de menar les mans lo millor que podia. E Tirant mirava la sua gent. Com véu que la sua gent anava a mal, ell ferí ab la lança en la pressa de la gent e encontrà hun cavaller tan bravament que li passà la lança de l’altra part. Aprés tirà la spasa e donà de grans colps a totes parts, en forma tal que paria que fos hun leó famejant, que tots los miradors admirats staven de la sua desmesurada força e gran ànimo que en aquell cas Tirant mostrava.

L’emperador mostrava tenir gran contentació de veure hun tan singular fet de armes com aquell era. Com hagué prop de tres hores durat, lo emperador, del cadafal davallat, pujà a cavall e posà’s en la pressa de la gent per departir-los, per ço com havia vist que s’i mesclava fellonia[18]. E n’i hagué molts de nafrats.

Aprés que tots los cavallers desarmats foren, anaren al palau e allí parlaven de semblant fet d’armes axí singular, que deyen los strangers jamés haver vista tan bella gent, axí ben abillats* de cavalls emparamentats ni d’armes. E fon tenguda per festa de gran singularitat. Lo emperador se asigué a taula e féu que tots los cavallers qui armes havien fetes se aturassen allí a menjar.

Com foren a la fi del dinar, digueren a l’emperador com una nau era arribada al port sens arbre ne vela, tota coberta de negre. E tal nova recitant, per la gran sala entraren quatre donzelles de inestimable bellea, encara que de dol anassen vestides. Los lurs noms eren admirables: la una lo seu nom era Honor, e lo seu gest ho devisava; la segona, Castedat se nomenava per los cavallers e dames qui de amar sabien; la tercera, per ço com en flum Jordà era stada batejada, era nomenada Sperança; la quarta, per heretatge li venia de ésser nomenada Bellea. E plegades davant l’emperador li feren molt gran reverència. E perquè Sperança era lo cap d’elles, féu principi a paraules de semblant stil.

Tirant lo Blanch
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
notaeditor.xhtml
entrada.xhtml
preliminars.xhtml
dedicatoria.xhtml
proleg.xhtml
primerapart.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0071b.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
Section0090.xhtml
Section0091.xhtml
Section0092.xhtml
Section0093.xhtml
Section0094.xhtml
Section0095.xhtml
Section0096.xhtml
Section0097.xhtml
Section0098.xhtml
Section0099.xhtml
Section0100.xhtml
Section0101.xhtml
Section0102.xhtml
Section0103.xhtml
Section0104.xhtml
Section0105.xhtml
Section0106.xhtml
Section0107.xhtml
Section0107b.xhtml
Section0108.xhtml
Section0109.xhtml
Section0110.xhtml
Section0111.xhtml
Section0112.xhtml
Section0113.xhtml
Section0114.xhtml
Section0115.xhtml
Section0116.xhtml
Section0117.xhtml
Section0118.xhtml
Section0119.xhtml
Section0120.xhtml
Section0121.xhtml
Section0122.xhtml
Section0123.xhtml
Section0124.xhtml
Section0125.xhtml
Section0126.xhtml
Section0127.xhtml
Section0128.xhtml
Section0129.xhtml
Section0130.xhtml
Section0131.xhtml
Section0132.xhtml
Section0133.xhtml
Section0134.xhtml
Section0135.xhtml
Section0136.xhtml
Section0137.xhtml
Section0138.xhtml
Section0139.xhtml
Section0140.xhtml
Section0141.xhtml
Section0142.xhtml
Section0143.xhtml
Section0144.xhtml
Section0145.xhtml
Section0146.xhtml
Section0147.xhtml
Section0148.xhtml
Section0149.xhtml
Section0150.xhtml
Section0151.xhtml
Section0152.xhtml
Section0153.xhtml
Section0154.xhtml
Section0155.xhtml
Section0156.xhtml
Section0157.xhtml
Section0158.xhtml
Section0159.xhtml
Section0160.xhtml
Section0161.xhtml
Section0162.xhtml
Section0163.xhtml
Section0164.xhtml
Section0165.xhtml
Section0166.xhtml
Section0167.xhtml
Section0168.xhtml
Section0169.xhtml
Section0170.xhtml
Section0171.xhtml
Section0172.xhtml
Section0173.xhtml
Section0174.xhtml
Section0175.xhtml
Section0176.xhtml
Section0177.xhtml
Section0178.xhtml
Section0179.xhtml
Section0180.xhtml
Section0181.xhtml
Section0182.xhtml
Section0183.xhtml
Section0184.xhtml
Section0185.xhtml
Section0186.xhtml
Section0187.xhtml
Section0188.xhtml
Section0189.xhtml
Section0190.xhtml
Section0191.xhtml
Section0192.xhtml
Section0193.xhtml
Section0194.xhtml
Section0195.xhtml
Section0196.xhtml
Section0197.xhtml
Section0198.xhtml
Section0199.xhtml
Section0200.xhtml
Section0201.xhtml
Section0202.xhtml
Section0203.xhtml
Section0204.xhtml
Section0205.xhtml
Section0206.xhtml
Section0207.xhtml
Section0208.xhtml
Section0209.xhtml
Section0210.xhtml
Section0211.xhtml
Section0212.xhtml
Section0213.xhtml
Section0214.xhtml
Section0215.xhtml
Section0216.xhtml
Section0217.xhtml
Section0218.xhtml
Section0219.xhtml
Section0220.xhtml
Section0221.xhtml
Section0222.xhtml
Section0223.xhtml
Section0224.xhtml
Section0225.xhtml
Section0226.xhtml
Section0227.xhtml
Section0228.xhtml
Section0229.xhtml
Section0230.xhtml
Section0231.xhtml
Section0232.xhtml
Section0233.xhtml
Section0234.xhtml
Section0235.xhtml
Section0236.xhtml
Section0237.xhtml
Section0238.xhtml
Section0239.xhtml
Section0240.xhtml
Section0241.xhtml
Section0242.xhtml
Section0243.xhtml
Section0244.xhtml
Section0245.xhtml
Section0246.xhtml
Section0247.xhtml
Section0248.xhtml
Section0249.xhtml
Section0250.xhtml
Section0251.xhtml
Section0252.xhtml
Section0253.xhtml
Section0254.xhtml
Section0255.xhtml
Section0256.xhtml
Section0257.xhtml
Section0258.xhtml
Section0259.xhtml
Section0260.xhtml
Section0261.xhtml
Section0262.xhtml
Section0263.xhtml
Section0264.xhtml
Section0265.xhtml
Section0266.xhtml
Section0267.xhtml
Section0268.xhtml
Section0269.xhtml
Section0270.xhtml
Section0271.xhtml
Section0272.xhtml
Section0273.xhtml
Section0274.xhtml
Section0275.xhtml
Section0276.xhtml
Section0277.xhtml
Section0278.xhtml
Section0279.xhtml
Section0280.xhtml
Section0281.xhtml
Section0282.xhtml
Section0283.xhtml
Section0284.xhtml
Section0285.xhtml
Section0286.xhtml
Section0287.xhtml
Section0288.xhtml
Section0289.xhtml
Section0290.xhtml
Section0291.xhtml
Section0292.xhtml
Section0293.xhtml
Section0294.xhtml
Section0295.xhtml
Section0296.xhtml
Section0297.xhtml
Section0298.xhtml
Section0299.xhtml
Section0300.xhtml
Section0301.xhtml
Section0302.xhtml
Section0303.xhtml
Section0304.xhtml
Section0305.xhtml
Section0306.xhtml
Section0307.xhtml
Section0308.xhtml
Section0309.xhtml
Section0310.xhtml
Section0311.xhtml
Section0312.xhtml
Section0313.xhtml
Section0314.xhtml
Section0315.xhtml
Section0316.xhtml
Section0317.xhtml
Section0318.xhtml
Section0319.xhtml
Section0320.xhtml
Section0321.xhtml
Section0322.xhtml
Section0323.xhtml
Section0324.xhtml
Section0325.xhtml
Section0326.xhtml
Section0327.xhtml
Section0328.xhtml
Section0329.xhtml
Section0330.xhtml
Section0331.xhtml
Section0332.xhtml
Section0333.xhtml
Section0334.xhtml
Section0335.xhtml
Section0336.xhtml
Section0337.xhtml
Section0338.xhtml
Section0339.xhtml
Section0340.xhtml
Section0341.xhtml
Section0342.xhtml
Section0343.xhtml
Section0344.xhtml
Section0345.xhtml
Section0346.xhtml
Section0347.xhtml
Section0348.xhtml
Section0349.xhtml
Section0350.xhtml
Section0351.xhtml
Section0352.xhtml
Section0353.xhtml
Section0354.xhtml
Section0355.xhtml
Section0356.xhtml
Section0357.xhtml
Section0358.xhtml
Section0359.xhtml
Section0360.xhtml
Section0361.xhtml
Section0362.xhtml
Section0363.xhtml
Section0364.xhtml
Section0365.xhtml
Section0366.xhtml
Section0367.xhtml
Section0368.xhtml
Section0369.xhtml
Section0370.xhtml
Section0371.xhtml
Section0372.xhtml
Section0373.xhtml
Section0374.xhtml
Section0375.xhtml
Section0376.xhtml
Section0377.xhtml
Section0378.xhtml
Section0379.xhtml
Section0380.xhtml
Section0381.xhtml
Section0382.xhtml
Section0383.xhtml
Section0384.xhtml
Section0385.xhtml
Section0386.xhtml
Section0387.xhtml
Section0388.xhtml
Section0389.xhtml
Section0390.xhtml
Section0391.xhtml
Section0392.xhtml
Section0393.xhtml
Section0394.xhtml
Section0395.xhtml
Section0396.xhtml
Section0397.xhtml
Section0398.xhtml
Section0399.xhtml
Section0400.xhtml
Section0401.xhtml
Section0402.xhtml
Section0403.xhtml
Section0404.xhtml
Section0405.xhtml
Section0406.xhtml
Section0407.xhtml
Section0408.xhtml
Section0409.xhtml
Section0410.xhtml
Section0411.xhtml
Section0412.xhtml
Section0413.xhtml
Section0414.xhtml
Section0415.xhtml
Section0416.xhtml
Section0417.xhtml
Section0418.xhtml
Section0419.xhtml
Section0420.xhtml
Section0421.xhtml
Section0422.xhtml
Section0423.xhtml
Section0424.xhtml
Section0425.xhtml
Section0426.xhtml
Section0427.xhtml
Section0428.xhtml
Section0429.xhtml
Section0430.xhtml
Section0431.xhtml
Section0432.xhtml
Section0433.xhtml
Section0434.xhtml
Section0435.xhtml
Section0436.xhtml
Section0437.xhtml
Section0438.xhtml
Section0439.xhtml
Section0440.xhtml
Section0441.xhtml
Section0442.xhtml
Section0443.xhtml
Section0444.xhtml
Section0445.xhtml
Section0446.xhtml
Section0447.xhtml
Section0448.xhtml
Section0449.xhtml
Section0450.xhtml
Section0451.xhtml
Section0452.xhtml
Section0453.xhtml
Section0454.xhtml
Section0455.xhtml
Section0456.xhtml
Section0457.xhtml
Section0458.xhtml
Section0459.xhtml
Section0460.xhtml
Section0461.xhtml
Section0462.xhtml
Section0463.xhtml
Section0464.xhtml
Section0465.xhtml
Section0466.xhtml
Section0467.xhtml
Section0468.xhtml
Section0469.xhtml
Section0470.xhtml
Section0471.xhtml
Section0472.xhtml
Section0473.xhtml
Section0474.xhtml
Section0475.xhtml
Section0476.xhtml
Section0477.xhtml
Section0478.xhtml
Section0479.xhtml
Section0480.xhtml
Section0481.xhtml
Section0482.xhtml
Section0483.xhtml
Section0484.xhtml
Section0485.xhtml
Section0486.xhtml
Section0487.xhtml
Section0488.xhtml
agraiments.xhtml
glossari.xhtml
autor.xhtml
notes.xhtml
notesprel.xhtml
notesded.xhtml
notesprol.xhtml
notes0001.xhtml
notes0002.xhtml
notes0003.xhtml
notes0005.xhtml
notes0006.xhtml
notes0008.xhtml
notes0010.xhtml
notes0012.xhtml
notes0014.xhtml
notes0015.xhtml
notes0019.xhtml
notes0020.xhtml
notes0022.xhtml
notes0023.xhtml
notes0024.xhtml
notes0025.xhtml
notes0026.xhtml
notes0027.xhtml
notes0029.xhtml
notes0033.xhtml
notes0034.xhtml
notes0035.xhtml
notes0036.xhtml
notes0038.xhtml
notes0039.xhtml
notes0041.xhtml
notes0042.xhtml
notes0043.xhtml
notes0044.xhtml
notes0045.xhtml
notes0046.xhtml
notes0047.xhtml
notes0051.xhtml
notes0052.xhtml
notes0053.xhtml
notes0054.xhtml
notes0055.xhtml
notes0056.xhtml
notes0057.xhtml
notes0058.xhtml
notes0059.xhtml
notes0060.xhtml
notes0061.xhtml
notes0064.xhtml
notes0065.xhtml
notes0067.xhtml
notes0068.xhtml
notes0071.xhtml
notes0071b.xhtml
notes0072.xhtml
notes0073.xhtml
notes0074.xhtml
notes0075.xhtml
notes0076.xhtml
notes0077.xhtml
notes0078.xhtml
notes0079.xhtml
notes0080.xhtml
notes0081.xhtml
notes0082.xhtml
notes0084.xhtml
notes0085.xhtml
notes0089.xhtml
notes0092.xhtml
notes0096.xhtml
notes0098.xhtml
notes0099.xhtml
notes0100.xhtml
notes0101.xhtml
notes0104.xhtml
notes0105.xhtml
notes0106.xhtml
notes0107.xhtml
notes0108.xhtml
notes0109.xhtml
notes0110.xhtml
notes0111.xhtml
notes0113.xhtml
notes0114.xhtml
notes0115.xhtml
notes0116.xhtml
notes0117.xhtml
notes0119.xhtml
notes0121.xhtml
notes0122.xhtml
notes0123.xhtml
notes0124.xhtml
notes0125.xhtml
notes0126.xhtml
notes0127.xhtml
notes0128.xhtml
notes0129.xhtml
notes0130.xhtml
notes0131.xhtml
notes0132.xhtml
notes0133.xhtml
notes0134.xhtml
notes0135.xhtml
notes0138.xhtml
notes0139.xhtml
notes0140.xhtml
notes0141.xhtml
notes0143.xhtml
notes0145.xhtml
notes0146.xhtml
notes0148.xhtml
notes0149.xhtml
notes0150.xhtml
notes0152.xhtml
notes0153.xhtml
notes0154.xhtml
notes0155.xhtml
notes0156.xhtml
notes0157.xhtml
notes0159.xhtml
notes0161.xhtml
notes0162.xhtml
notes0163.xhtml
notes0164.xhtml
notes0165.xhtml
notes0166.xhtml
notes0167.xhtml
notes0169.xhtml
notes0171.xhtml
notes0173.xhtml
notes0174.xhtml
notes0175.xhtml
notes0176.xhtml
notes0178.xhtml
notes0180.xhtml
notes0182.xhtml
notes0186.xhtml
notes0189.xhtml
notes0190.xhtml
notes0191.xhtml
notes0195.xhtml
notes0196.xhtml
notes0201.xhtml
notes0202.xhtml
notes0204.xhtml
notes0208.xhtml
notes0209.xhtml
notes0210.xhtml
notes0214.xhtml
notes0217.xhtml
notes0220.xhtml
notes0221.xhtml
notes0222.xhtml
notes0223.xhtml
notes0225.xhtml
notes0226.xhtml
notes0228.xhtml
notes0229.xhtml
notes0231.xhtml
notes0233.xhtml
notes0234.xhtml
notes0236.xhtml
notes0238.xhtml
notes0239.xhtml
notes0240.xhtml
notes0242.xhtml
notes0245.xhtml
notes0247.xhtml
notes0252.xhtml
notes0253.xhtml
notes0254.xhtml
notes0255.xhtml
notes0256.xhtml
notes0260.xhtml
notes0262.xhtml
notes0263.xhtml
notes0264.xhtml
notes0265.xhtml
notes0267.xhtml
notes0268.xhtml
notes0269.xhtml
notes0274.xhtml
notes0275.xhtml
notes0277.xhtml
notes0278.xhtml
notes0279.xhtml
notes0280.xhtml
notes0281.xhtml
notes0282.xhtml
notes0283.xhtml
notes0285.xhtml
notes0286.xhtml
notes0287.xhtml
notes0288.xhtml
notes0289.xhtml
notes0290.xhtml
notes0291.xhtml
notes0292.xhtml
notes0293.xhtml
notes0294.xhtml
notes0296.xhtml
notes0299.xhtml
notes0300.xhtml
notes0301.xhtml
notes0302.xhtml
notes0303.xhtml
notes0304.xhtml
notes0305.xhtml
notes0307.xhtml
notes0309.xhtml
notes0310.xhtml
notes0312.xhtml
notes0315.xhtml
notes0319.xhtml
notes0321.xhtml
notes0322.xhtml
notes0323.xhtml
notes0324.xhtml
notes0329.xhtml
notes0330.xhtml
notes0334.xhtml
notes0335.xhtml
notes0337.xhtml
notes0339.xhtml
notes0340.xhtml
notes0343.xhtml
notes0344.xhtml
notes0345.xhtml
notes0347.xhtml
notes0348.xhtml
notes0349.xhtml
notes0350.xhtml
notes0351.xhtml
notes0353.xhtml
notes0354.xhtml
notes0355.xhtml
notes0356.xhtml
notes0357.xhtml
notes0358.xhtml
notes0359.xhtml
notes0360.xhtml
notes0361.xhtml
notes0362.xhtml
notes0363.xhtml
notes0364.xhtml
notes0366.xhtml
notes0372.xhtml
notes0373.xhtml
notes0374.xhtml
notes0375.xhtml
notes0383.xhtml
notes0384.xhtml
notes0385.xhtml
notes0386.xhtml
notes0387.xhtml
notes0388.xhtml
notes0389.xhtml
notes0390.xhtml
notes0394.xhtml
notes0395.xhtml
notes0396.xhtml
notes0399.xhtml
notes0401.xhtml
notes0402.xhtml
notes0403.xhtml
notes0405.xhtml
notes0407.xhtml
notes0408.xhtml
notes0409.xhtml
notes0410.xhtml
notes0411.xhtml
notes0412.xhtml
notes0413.xhtml
notes0414.xhtml
notes0415.xhtml
notes0416.xhtml
notes0417.xhtml
notes0418.xhtml
notes0419.xhtml
notes0420.xhtml
notes0421.xhtml
notes0422.xhtml
notes0423.xhtml
notes0424.xhtml
notes0428.xhtml
notes0430.xhtml
notes0432.xhtml
notes0434.xhtml
notes0436.xhtml
notes0437.xhtml
notes0438.xhtml
notes0439.xhtml
notes0445.xhtml
notes0446.xhtml
notes0447.xhtml
notes0448.xhtml
notes0450.xhtml
notes0451.xhtml
notes0452.xhtml
notes0453.xhtml
notes0455.xhtml
notes0456.xhtml
notes0457.xhtml
notes0462.xhtml
notes0463.xhtml
notes0465.xhtml
notes0466.xhtml
notes0467.xhtml
notes0468.xhtml
notes0471.xhtml
notes0472.xhtml
notes0473.xhtml
notes0474.xhtml
notes0476.xhtml
notes0477.xhtml
notes0478.xhtml
notes0481.xhtml
notes0483.xhtml
notes0484.xhtml
notes0485.xhtml
notes0488.xhtml