Capítol CCCCXXXIII

Rèplica que fa la princessa a la reyna

—Molt és a mi enujosa cosa, avisada reyna, en pensar lo que·m dieu —respòs la princessa—, com açò sia cosa que, qui lo seu desig a una cosa desijada ha hagut molt se deja més en l’ànimo contentar que qui desija e no pot lo seu desig atényer. E aprés, neguna cosa és pus laugera a perdre que aquella la qual sperança per avant no promet pus de tornar. Allí deu ésser la gran dolor: hon lo egual voler, lo no poder portar a fi. Car aquí han loch ira e enuig, aquí és lo pensament e l’afany, perquè, si les voluntats no són eguals, per força mancarien los desigs. Mas quant los ànimos se volten, anant desijar algunes coses, e aquelles pervenir no puguen, lavors se encenen e·s dolen més que si dels seus volers fossen luny. E per ço, germana mia, ara tinch notícia que en lo passat temps, com stàveu en la servitut mia, me dàveu bons consells e yo no·ls conexia, per què d’ací avant yo vull star a consell e ordinació vostra.

La fi de les paraules de la princessa fon principi del parlar de la reyna, qui dix:

—Senyora, si axò fa la altesa vostra, yo us promet molt prest dar goig complit, més que no desijau.

E axí, ab aquestes rahons e semblants, passaren gran part de la nit, car la princessa prenia molt gran plaer en les rahons de la reyna perquè gran temps havia passat que no se eren vistes e tenien molt de què parlar. Dix la reyna:

—Senyora, donem part a la nit perquè vostra altesa no s’enuge.

E axí u feren.