Capítol XXX

Com Tirant demanà a l’hermità en què pensava

—Reverent pare, plàcia a la vostra sanctedat fer-me gràtia que·m digua quin és lo vostre fort pensament.

Dix l’ermità:

—Amable fill, lo meu pensament és de l’orde de cavalleria e de la gran obliguació en què és posat lo cavaller com haja a mantenir l’alt orde de cavalleria.

—Pare reverent —dix Tirant—, suplich a la merçé vostra que·m diguau si sou cavaller.

—Mon fill —dix l’ermità—, bé ha L anys que yo rebí l’orde de cavalleria en les parts de Àfricha, en una gran batalla de moros.

—Senyor e pare de cavalleria —dix Tirant—, sia de vostra merçé dir-me vós, qui tant de temps haveu servit l’orde de cavalleria, com pot hom millor servir aquell orde, com nostre Senyor l’aja posat en tan alt grau e dignitat.

—E com! —dix l’ermità—. No saps tu qual és la retgla e l’orde de cavalleria? E com pots tu demanar cavalleria fins que sàpies l’orde? Car negun cavaller no pot mantenir l’orde si no·l sap, e tot lo que pertany a l’orde. E negun cavaller si no sap l’orde de cavalleria no és cavaller, car desordenat cavaller és qui fa altre cavaller e no li sap mostrar los costums que pertanyen a cavaller.

Com Tirant véu que l’ermità lo reprenia ab tan justa causa, alegrà’s de alegria inestimable, e ab humil veu féu principi a tal parlar.