Capítol CCCCXLVI

La resposta que Tirant féu als embaxadors del soldà e del Turch

Lo següent dia lo virtuós capità, de matí, tramés per los reys e grans senyors que vinguessen a la missa e tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tramés per los embaxadors del soldà e del Turch que vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.

Los embaxadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats^[1] a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valerós capità. Los embaxadors, ans que partissen de la lur tenda, feren posar en orde lurs cavalcadures e servidors a fi que, cobrada resposta del virtuós Tirant, se’n poguessen tornar en lo lur camp.

Aplegats que foren los animosos embaxadors davant la presència del valerós capità, feren-li molt gran reverència. E Tirant ab cara afable los rebé e féu-los aquella honor que conegué que eren merexedors. E asseyts davant ell, aprés hun poch spay, Tirant féu la resposta següent:

—Als prudents qui viuen en benaventurada vida s’esguarda que en la execució de les obres virtuoses subtilment miren, car a ells cové que seguint les regles de cavalleria, ab grandíssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s’espera millor pensar lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de prudència humana. Per què, virtuosos barons, no siau admirats si la resposta vos ha tant tardat, car yo he volgut consultar la magestat del senyor emperador de la vostra embaxada e ell, per la sua gran benignitat e clemència, ha hagut compassió misericorde de vosaltres, car com sabeu bé que la vida vostra e mort stà en les mans nostres e en nostra libertat és de fer tot lo que vullam de vosaltres. E som certs de la molta crueldat que haveu tenguda e tendríeu devers la magestat del senyor emperador e de servidors e vassalls seus, mas, perquè conegau quanta és la humanitat e clemència del senyor emperador, és content de salvar-vos la vida e pendre-us a mercé en la forma següent, ço és, que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors qui són en lo vostre camp, se posaran en poder de l’emperador com a presoners e staran aquí tant e tan longament fins que li hagen tornat e restituït totes les terres que li tenen de l’imperi, segons haveu ofert. E axí mateix, li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran trobats axí en les terres del soldà com del Turch. E la magestat del senyor emperador és contenta de lexar anar salva e segura tota la morisma qui és en lo vostre camp, emperò tots a peu e sens armes. E més, és content de fer pau e treva a cent e hun any e liga e germandat ab lo soldà e ab lo Turch, e valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E açò serà prest de fer de continent que serà complit tot lo que dit és dessús. E si de la gràcia que lo senyor emperador los fa no·s contenten, aparellau-vos tots a morir, car yo us promet, per l’orde que tinch de cavalleria, que degú no serà pres a mercé.

Los embaxadors molt regraciaren al virtuós Tirant la resposta singular que·ls havia feta e suplicaren-lo que fos de sa mercé los donàs III dies d’espay, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven. Prengueren licència los animosos embaxadors de Tirant e de tots los grans senyors e, pujats a cavall, feren la via del lur camp ab grandíssima alegria, com havien obtés lo que desijaven, com no tinguessen altra sperança sinó de morir.

E plegant los embaxadors al lur camp, anaren davant lo soldà e lo Turch e splicaren-los largament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo soldà e lo Turch restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la gràcia que obtesa havien. E més, los recitaren la gran magnificència de Tirant e del gran poder que tenia, hon havia la millor cavalleria del món e de les grans festes, honors e cortesies que·ls eren stades fetes en lo camp de Tirant, axí per ell com per tots los altres, que no u podien acabar de recitar. Tots los moros staven spantats de les coses que havien hoïdes recitar de Tirant e staven molt aconsolats com havien tret tan bon partit.

Lo dia següent, de matí, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a tornar a Tirant. E per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava més a dir sinó que ell ordenàs tot lo que volia que fessen, que ells eren prests de obeir-lo. Los embaxadors tornaren al camp de Tirant, hon foren rebuts ab molta honor per ço com cascuna de les parts desijaven repòs e tenien gran plaer de la pau, axí los vençuts com los vencedors.

Los embaxadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo soldà e lo Turch, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execució tot lo que per sa senyoria era stat demanat e que manàs lo que volia que fessen. Respòs Tirant als embaxadors.

—Lo que yo vull és que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors, se vinguen a posar en mon poder. E aprés yo daré segur passatge a tota l’altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres e posar-los en segura libertat.

Los embaxadors, ab gran reverència, ho acceptaren e tornaren-se’n al lur camp. E feta fidelíssima resposta del que lo virtuós Tirant los havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes —e foren per compte XXII, tots hòmens de títol e de gran senyoria, los noms dels quals me obmet per no causar prolixitat, mas sé-us dir que per la molta necessitat que tenien de fam, no stigueren molt en lo camí— e, presentant-se tots davant lo virtuós Tirant, li feren molt gran reverència. E Tirant los rebé ab cara molt afable fent-los molta honor. E féu-los hun molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que més no poguera haver fet que fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant féu recullir los presoners en dues galeres e ell se recullí aprés per acompanyar-los.

Les dues galeres partiren del camp e foren molt prest en Contestinoble. Com l’emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat al port ab tots los presoners ab tan gran victòria tingué en si alegria inestimable e, regraciant a la divina Clemència de la singular gràcia que feta li havia, posà los genolls en la dura terra e féu principi a semblant oració.