^[1] Sereníssim, sereníssimo, -a: Títol que hom dóna a alguns reis i altres autoritats. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[2] Liça: 1. Lloc voltat de palissades i preparat per a torneigs, combats, curses. 2. Fort. Palissada precedint la muralla i p. ext. l’espai comprès entre totes dues. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[3] Palench: Palissada, clos fet amb pals, limitant el camp d’un torneig. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[4] Alà: Gros ca de presa, mesclat de mastí i de carlí. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[5] Cuytar: Accelerar, empènyer, donar-se pressa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[6] Esmaiar, esmayar, desmayar, smayar: Descoratjar, defallir. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[7] Araut, eraut, haraut, heraut: Herald, oficial que té el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[8] Porsavant: Patge que acompanya l’herald i el substitueix a voltes en les seves funcions. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[9] Balesta, ballesta: Enginy que té l’arc d’acer. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[10] Calcedònia, calçedònia: Àgata de color blau o groguenc. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[11] Abillar: 1. Preparar. 2. Adornar. 3. Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[12] Speró, esperó: Esperó, branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s’adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[13] Gipó: Vestidura d’home de variada forma, amb mànigues o sense, cordada per davant i atacada per baix amb les bragues i les calces. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[14] Sperons, esperons daurats, deaurats, d’or: Ornament privatiu dels cavallers (els esperons argentats ho són dels escuders). (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[15] Requestar: Demanar, pregar, sol·licitar, instar. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]