Capítol CCCCLIX

Com lo capità de la ciutat d’Estranges reté les claus e la ciutat al cèsar

—La glòria de la tua virtuosa fama, claríssim príncep y excel·lent capità, aumenta los ànimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran Déu, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo món de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo só vassall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me féu cavaller indigne e féu-me capità de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil·le pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo·t reta la ciutat en pròpia persona de la magestat imperial e·m té per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per què, ara de prescent, te ret e·t liure les claus e suplich a la tua gran senyoria que·m vulla acceptar per vassall e servidor, car, aprés Déu, altre millor senyor no poria servir. E que·m vullau dar lo sant babtisme, car yo·m vull batejar ab ma muller e fills e vull ésser fidelíssim vassall de la imperial corona.

Respòs Tirant en semblant forma:

—Dels savis hòmens s’esguarda que ab lur gran discreció vénen a obtenir lo que desigen e reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major bé que no posseïen. E per ço, capità, perquè tinch coneguda la tua molta virtut e discreció, accepte les claus de la ciutat e a tu per vassall e servidor afectat e, de present, te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succeïdors. E promet-te que, si la fortuna me és favorable, te faré gran senyor.

Acabant lo cèsar les darreres paraules, lo moro capità, qui agenollat stava davant Tirant, tornà-li a besar lo peu e la mà, e dix ab sforçada veu:

—Mon senyor, infinides gràcies faç a la tua gran senyoria de la mercé que m’atorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran Déu que ta virtut defensa que·t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe catòlica e que yo·t veja emperador benaventuradament regnant.

Lo virtuós Tirant manà que tota la gent se atendàs davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al cèsar e foren dades a tots bones posades e, als de fora del camp, fornits molt bé de vitualles.

Lo matí següent, lo capità de la ciutat se n’anà al cèsar e suplicà’l que fos de sa mercé que·l fes batejar. E lo cèsar manà a hun bisbe que en sa companyia portava que tornàs a consagrar la sglésia major de la ciutat, qui solia ésser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe féu son manament. E consagrada la sglésia, hi féu parar hun bell altar hon fon posada la ymage de la sacratíssima Mare de Déu, senyora nostra.

Com lo virtuós Tirant sabé la consagració de la sglésia ésser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capità de la ciutat, anaren a la sglésia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sglésia, l’ofici se començà molt singular, car aquí eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent música que los moros n’estaven molt admirats e tenien notícia de la gran perfecció de la ley crestiana.

Complit lo divinal ofici, Tirant féu batejar primer lo capità de la ciutat e fon padrí seu lo rey Scariano, que axí u volgué Tirant. E e fon aprés nomenat mossén Johan Scariano. Aprés, fon batejada la muller e Tirant fon padrí de aquella, la qual fon nomenada Ángela. Aprés, batejaren V fills del capità e Tirant, aprés que foren batejats, los féu a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys, e donà’ls a tots cavalls e armes e foren tots bons cavallers e valentíssims. Aprés se batejà l’altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mília moros per ço com veren batejar lo capità que ells tenien per molt savi.

Aprés, Tirant féu reconciliar tots los grechs qui renegat havien e, fets tots bons crestians, juraren lo cèsar en persona de l’emperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lançats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxqué lo gran philòsof Aristòtil e tenen-lo en stima de hun gran sant.

E stant lo príncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramés los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella província vehïnes trameteren les claus ab lurs síndichs, qui feren homenatge al príncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capità.

Aprés, partint de la ciutat de Estranges, feren la via de Macedònia. E foren en una ciutat qui·s nomena Olimpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop d’ella dista, qui és de les altes del món, qui·s nomena Olimpius. Aquí foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren perquè sabien que lo cèsar era cosín germà de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per ço com lo capità era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de Macedònia fon reduït a la imperial corona.

Partint lo príncep Tirant del ducat de Macedònia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se donà de continent, car tant era lo poder que lo cèsar portava que posava spant a tota la morisma del món, car passats quatre-cents mília combatents eren útils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tingués atreviment d’esperar combat. E tota la província de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al cèsar.

Aquí foren portats tots los cavallers qui per lo soldà eren detenguts presos, dels quals era stat capità Diafebus, duch de Macedònia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab l’altra gent, eren morts en la batalla y en la presó, que n’i havia morts molts. La causa per què foren allí aportats: com, aprés que lo soldà e lo Turch foren presos, Tirant tramés una galiota ab hun cavaller del soldà en Alexandria ab aspres manaments de part del soldà als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo cèsar. E axí, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo cèsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.

Lo virtuós príncep Tirant demanà qual era lo duch de Macedònia e fon-li portat davant. Y stava tan desfreçat que jamés lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornuç groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.

Com lo duch de Macedònia fon davant lo cèsar, lançà’s als seus peus per voler-los-hi besar. E lo cèsar alçà’l de terra e besà’l en la boca, corrent los seus ulls vives làgremes. E lançant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronuncià paraules de semblant stil.