Capítol CCCXCII

Letra tramesa per Tirant a la princessa

Absència, enemiga de enamorats pensaments, és aquella qui, entre tants enemichs meus, major combat s’estudia donar-me. Aprés que de vostra altesa perdí la desijada vista, tantes advercitats lo vostre Tirant ha trobades que és impossible alre que vostres contínues oracions hajen sostengut la mia desaventurada persona. Y per ço, regraciant a vós lo que de honor e prosperitat he atés, no merexedor, mas per vostres mèrits, com a cosa que·m ve de vós ho stime, malaynt la fortuna per desenculpar a mi si, per ésser absent, vos he feta offensa, ab tot que ab sobergues tribulacions, de nit e de dia present al meu enteniment, no us dexava ni alre que·l vostre nom podia pronunciar la mia lengua. Quants dubtosos perills circuhïen la mia combatuda vista! D’on, restant vencedor, sol vençut de vostra benvolença, és la present scusadora, que les altres ans de aquesta no us són scrites perquè jamés libertat me ha consentit fer lo que devia, mas no desconfie que les vostres justes pregàries, per los meus limitats desigs, seran satisfet[e]s segons lo vostre molt valer ho merita.

Aprés que la princessa hagué lesta la letra, fon molt aconsolada de les rahons de aquella e interrogà a l’embaxador en quin punt stava Tirant de la conquesta de la Barberia. E aquest recità-li largament tota la embaxada en la forma desús dita davant l’emperador.

Com la princessa hagué hoÿda l’embaxada recitar, fon posada en gran admiració de les coses que havia hoïdes referir de Tirant e de les sues singulars cavalleries, crehent fermament que, sinó aquest, no era bastant a reparar l’Imperi Grech e traure’ls de tanta impressió e congoxa com tenien y speraven haver. E com fon certa que prestament havia de venir, fon-ne molt aconsolada. E demanà a l’embaxador que li digués què era de Plaerdemavida, si era morta o viva, e aquest li recità largament tota la sua ventura. E dix-li com era viva e com era muller del senyor d’Agramunt, e com Tirant li havia feta molt grandíssima honor e com li havia promés de fer-la coronar reyna.

E açò fon molt plasent a la princessa, e dix que Tirant no podia fer sinó segons qui era, car les virtuts sues eren tantes que en lo món no tenia par. E més, li dix com Plaerdemavida era stada cativa de sa muller e com, a pregàries de Plaerdemavida, Tirant havia perdonat a sa muller e a tots los habitadors de la ciutat de Montàgata, qui era sua, per ço com lo senyor d’Agramunt los volia tots tallar a peces, per què ella, ab son bon enginy e gran discreció, los restaurà.

E havent finit son parlament, l’embaxador pres comiat de la princessa e anà-se’n a la sua posada.