Capítol CCCLVIII

Reprensió que fa lo rey Scariano a Plaerdemavida

—O donzella! Molt és digna la tua persona de cruel punició e mala per a tu est venguda ací ab tota la tua companyia. Car yo·t fas certa que, si aquest cavaller mor per lo teu malparlar, tu e totes les altres sereu condemnades a pèssima e cruel mort e la més impiadosa que yo poré pensar. O donzella de mala gràcia e de pijors fets! Ab lengua plena de verí est entrada dins en aquesta tenda! Al diable sies tu acomanada car, axí com devies parlar paraules virtuoses e bones per inclinar lo capità en fer lo que tu volies, e has fet tot lo contrari, gloriejant-te en malparlar e pijor obrar, car ab color de pau te est mostrada cruel enemiga. E per tal que breument e molt presta hages la punició que la tua celerada persona merita, te serà dada tal pena corresponent a la injúria, car tu has usat de ta pèssima fellonia^[1], que te’n pren axí com lo ferrer, que, si no us crema la roba, dóna-us enuig ab lo fum. Digues, donzella, e serà veritat que en tan gran jovent nos hajes vençuts dins les nostres tendes sens batalla ni nafres e sens colp ni ferida, sinó ab lo verí de la tua lengua, com crech sies una gran metzinera^[2]?

Los metges foren atesos e digueren:

—Sens dubte lo nostre capità stà molt mal, car bé conexem que stà en l’estrem de la sua fi.

Lo rey Scariano prestament féu pendre la donzella e manà que li ligassen bé les mans. Com Plaerdemavida se véu axí maltractar, moguda de impaciència, ab irada veu, féu principi a semblant parlar.