Capítol LXXVI

Com Tirant s’escusà de paraula del cars de traçió en presència del rey e acceptà la letra de batailla tramesa per Kirielayson de Muntalbà

»—Senyor, qui és lo qui m’incrimina de cars de traçió? Yo só açí per defendre mon dret, ma honor e fama.

»La donzella s’acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:

»—O traÿdor e mal cavaller, desegual en l’orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues pròpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l’altre de Apol·lònia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e punició cruel en la tua reprovada persona.

»Parlà lo rey e dix:

»—Donzella, sí Déu me salve la vida, yo no sé ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.

»—E com, senyor? No és la magestat vostra en recort pochs dies ha —dix la donzella— de quatre cavallers, germans d’armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?

»—Sí —dix lo rey—, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamés d’ells poguí saber qui eren ni de qual terra, que si yo agués sabut que eren reys y en ma cort fossen venguts, jamés aguera consentit que aguessen fetes armes voluntàries a tota ultrança, per ço com lo perill és molt gran e no deu ésser donat a reys fer armes voluntàries, en special a tota ultrança. Si eren necessàries, gran rahó seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamés ho sabí. Digau-me, donzella, qui eren los duchs?

»—Senyor, yo us ho diré. Lo hu d’ells era lo duch de Burgunya, lo qual vengué açí a vostra altesa per embaixador del rey de França.

»—Bé só en record d’ell —dix lo Rey—. E m’és molt enuig la sua mort. E l’altre, qui era?

»Dix la donzella:

»—Fill era de l’emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traÿdor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamés perdonen la mort a negú.

»Tirant no pogué més comportar que parlàs, sinó que ab gran ira dix:

»—Donzella, no tinch altra dolor en aquest món sinó com sou dona, car si fósseu cavaller, axí com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. Emperò yo preguaré a la mia ànima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e deshonestes que d’eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa és que tot l’esforç de les dones és en la lengua. Emperò si açí és aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de Muntalbà e ell diu de mi lo que vós aveu dit davant mon senyor lo rey, poria ésser, ab la ajuda de nostre senyor Déu, yo·l faré anar on he tramés los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.

»Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:

»—Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet axí com fer devia, sens engan negú ni milloria d’armes. Emperò la magestat del senyor rey és açí, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre d’estar-ne en juhí davant la magestat del senyor rey e de los jutges del camp.

»Com lo rey lo véu parlar axí justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentíssim cavaller e molt discret. Hoïdes per lo rey d’armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostà’s a ell e en presència de tots presentà-li la letra de Kirielayson de Muntalbà. Tirant li féu la següent resposta:

»—Rey d’armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshòmens si request^[1] ne sou, axí en batailles necessàries com voluntàries. E per quant a veguades és dubtosa la execució, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presència de tots los altres, jo accepte la letra o requesta^[2] si és de batailla a tota ultrança. E si és armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m’ature acort.

»Tirant pres la letra e donà-la a hu qui sapia molt bé legir, e en presència de tots fon lesta, la qual era del tenor següent.