Capítol LXXVIII

Com lo rey de Anglaterra anà ab tots los stats a la sglésia de Sanct Jordi per solennizar novelles obsèquies als dos reys e als dos duchs

»Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:

»—Senyor, cascuna cosa ve en son temps. Bé véu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçió. Jo me’n defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben spletada^[1] si jamés yo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.

»—Bé som certs —dix lo rey— que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cars s’és seguit, anem a la sglésia del senyor Sanct Jordi e hoyrem missa e farem-los la honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reys coronats.

»Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:

»—Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me complau de justícia, puix los reys són stats morts per mi líçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp és stat ordenat, yo dech anar armat aprés d’ells fins sien dins l’altra sepultura. E açò, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.

»Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren estades fetes, Tirant demanava gran raó. Dix-li lo príncep de Gales:

»—E bé voleu ésser fart de honor, Tirant lo Blanch. E no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver més d’ells?

»—Senyor —dix Tirant—, lo perill de les armes és tan gran e tanta sanch és exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d’ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d’ells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebés segons és ordenat per stil e pràtica d’armes.

»E Tirant prestament se anà armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrà per la sglésia de Sanct Jordi ab molts ministrés, trompetes e tamborinos^[2], reys d’armes, arauts^[3] e porsavants^[4]. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mà. Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallerss staven, cascú en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axí perquè, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donà grans colps sobre la tomba e dix:

»—Ixquen los reys qui açí jahuen adormits.

»Prestament los min[i]stres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglésia on avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquí foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimònies que a reys són acostumades de fer.

»Aprés, lo rey los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E féu-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabemacle havia letres d’or que deyen:

Açí jahen lo rey de Apol·lònia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentíssims cavallers, màrtirs d’armes, per mans de aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanch.

»E com la tomba fon feta, lo rey los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se’n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d’armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules.