Capítol CCCLXII

Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant

—[C]omuna openió és, segons diu lo gran philòsof Aristòtil, que més val fer lançar dolor e sanch de son enemich que vergonya ab pròpies làgremes. E més diu sent Johan Bocador: «aquell no té verdadera amor qui no la mostra als obs^[1]». E la certenitat e conexença que tenim de ésser amats és quan vehem que de nostres mals lo amich se dol. Donchs, senyor capità, fes-nos alegres, car alegria tol e aleuja la tristor que de nostres adversitats tenim. E perquè en breu les forçes de amor comprengues, sies en recort quants han la mort eleta, encara dubtosos e incerts de la sdevenidora vida, sol per la amor qui ve ab gloriosa fama. E no solament la han eleta, mas sens tristor en les pròpies persones executada, qui·ls tolia la inefable tristor de la spantable mort, lo delit que·ls porta a la gran amor de lur fama.

»O senyor Tirant! Suplich humilment a la tua senyoria, per amor e reverència de aquell Déu que tu creus e adores, que hages pietat e compassió de aquest aflegit poble, recordant-te de tants cassos infortunats de diversos grechs damunt recitats. Sots la virtut e ajuda tua e del teu senyal són stats liberats, passant davant la faç de la tua claredat. A tu, Tirant senyor, rebem com a pare e protector nostre, qui stàs asseyt en cadira de misericòrdia e pietat, segons nos has promés per amor, honor e reverència de aquella excel·lentíssima princessa Carmesina, la qual tu contemples, fent-nos oferta que per la sua amor perdonaries a tots aquells qui devotament lo seu nom reclamarien. E com entre los bons tu sies lo millor, la nostra demanda no pot ésser denegada. Fes, donchs, senyor, segons qui est, car la molta virtut e clemència tua no poria fer sinó segons la senyoria tua ha acostumat. E sia closa e finida la narració de la tua pròspera virtut, qui per la tua molta humanitat has permés que yo sia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits, tractant de la tua bondat excelsa, qui est edificat en loch del nostre sanct profeta Mafomet^[2].

Estant en aquestes rahons entrà per la tenda lo senyor d’Agramunt tot torbat, ab la spasa nua en la mà, sabent com Tirant se era smortit^[3] en los braços de la donzella, qui era stat mal informat per lo rey Scariano. Com véu Tirant en les faldes de la donzella, ab la gran furor e ira que portava, no hagué notícia de la disposició en què Tirant stava e, ab cara fera e veu squinçada, se pres a dir forma de semblants paraules.