Capítol XXXVI

Com desagraduen los cavallers

«Aquest és lo bacinet^[1] de aquell desleal difraudador de aquell benaventurat orde de cavalleria». Fet açò, deuen tenir allí aygua calenta en un bací d’or o d’argent, dient ab altes veus los erauts^[2]: «Com ha nom aquest cavaller?». Responen los porsavants^[3]: «Tal», nomenant-lo per son nom. Responen los reys d’armes: «No és pas veritat, que ans és aquell mal cavaller vilà qui à poch stimat l’orde de cavalleria». Dien los capellans: «Posem-li nom!». Dien los trompetes: «Com haurà nom?». Respon lo rey: «Sia ab gran vituperi lançat e bandejat de tots nostres regnes e terres lo mal cavaller qui à volgut desestimar l’alt orde de cavalleria». Aprés, dites per lo rey semblants paraules, los erauts* e reys d’armes, ab l’aygua calenta li donen per la cara, dient-li: «Tu seràs nomenat de açí avant per ton dret nom: traydor». Aprés, lo rey se vist de dol ab XII altres cavallers, ab gramalles e caperons tots blaus, e fan una gran demostratió de tristor. E cascuna peça de arnés que li leven, li lançen de l’aygua calenta per lo cap. Aprés que és del tot desarmat, devallen-lo del cadafal, no per la scala hon pujà com era cavaller, mas, aprés que l’an desarmat, ab una corda lo liguen e calen-lo en terra. Aprés, lo porten ab molts inproperis a la sglésia de Sent Jordi e aquí, davant l’altar, fan-lo gitar en terra e dien-li lo psalm de maledictió. E allí és lo rey present ab los XII cavallers —que signifiquen Jesucrist ab los XII apòstols— e donen-li sentència de mort o de carçre^[4] perpètua, ab molts inproperis que li són fets. Per què, fill, pots veure com és fort cosa rebre l’orde de cavalleria. Encara tens més a fer, que per aquest orde és tengut de mantenir pubils, viudes, òrfens e dones casades, si negú los vol enujar en fer-los força ne levar-los béns, car los cavallers són obliguats de posar les persones a tot perill de mort si per alguna dona d’onor són requests^[5] que sien defeses. E tot cavaller jura lo jorn que rep l’orde de cavalleria que mantendrà de tot son poder tot lo que desús és dit. Per què·t dich, mon fill, que és gran trebaill e fatigua ésser cavaller, car a molt és obliguat. E lo cavaller qui no dóna compliment al que és obligat, met la sua ànima en infern, per què val més viure simplament que ésser obliguat en alguna cosa. Encara no he dit lo que·s pertany per a ésser complit cavaller, com sien dubtoses totes les condicions perfetes.

Tirant, per molta voluntat que tenia de saber totes les coses que pertanyen a cavaller, féu principi a tal parlar.