Capítol LXXII

Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, lo hu aprés l’altre, e de tots fon vençedor

»—Venint lo dia que era asignat per fer la batailla, Tirant se armà tan secretament com pogué. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la nostra companyia hi sabessem sinó tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu antich. Tirant féu portar les banderes e sobrevestes per a ell, e per als reys d’armes e erauts^[1], de les armes de son avi, car les prim[e]res foren de la àvia. E ben armat pujà sobre son cavall emparamentat.

»Aquest cavaller qui és açí restà tancat dins una cambra perquè Tirant lo·n pregà molt, e tots se pensaven que fos ell.

»Tirant anà acompanyat en la manera acostumada com desús és dit. Com fon dins la liça^[2], ja trobà un cavaller del scut de Honor. Y havien a córrer sens tela e ab arnés sens guarda neguna. Pochs encontres féu lo hu ni l’altre, que no romperen sinó çinch lançes. La onzena carrera, Tirant llançà la sua lança e demanà que li’n donassen una més grossa, e ab aquella encontrà’l tan fort que la lança no volgué haver pietat de negú e passà’l de l’altra part, que la lança no·s rompé. E al passar que Tirant féu ab la lança en lo rest, al voltar que·l cavall féu, la lança se voltà al revés e féu-li molt gran dan —que li obrí molt la nafra—, que no aguera fet si la lança se fos rompuda. Emperò axí havia de ésser, que lo pobre de cavaller caygué en terra e ab la basca de la mort fortment cridava.

»Tirant descavalcà prestament, tirà la spasa e posà’s prop d’ell, que, si·s volgués levar, que·l ferís ab la espasa, que·l matàs o·l fes desdir o dar per vençut, segons és pràtica en les armes a tota ultrança. E Tirant li demanà si volia fer més armes e l’altre era més mort que viu.

»Los jutges del camp davallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se’n podia bé anar sens perjuhí negú seu. E Tirant, axí armat com stava, tornà ha pujar a cavall e tornà-se’n al seu aleujament, que negú no pogué conéixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la casa del rey penssaven que aquest fos lo qui era stat assignat en lo altre dia per fer la batailla.

»Lo dia asignat per al terç cavaller del scut de Valor, fon en lo camp, e lo rey e la reyna. Tirant entrà per lo camp per lo orde acostumat. Com la trompeta tocà, los jutges manaren que·ls deixassen anar e ells, ab ànimo sforçat de cavallers, anà lo hu devers l’altre ab les spases en les mans, que semblaven dos leons. E les petites aches portaven en la anella de l’arçó de la sella. Combateren-se primer ab les spases molt ferament, que·ls fehia molt bell veure. És veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus lauger que l’altre e mostrava’s molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop lo hu de l’altre, e Tirant li tirà una estocada ab la spasa dejús^[3] lo braç que li féu una gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sanch, mès prestament la spasa en la mà de la regna e tragué la acha, e començà’l a soptar de colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joch, volgué fer axí com havia fet l’altre, volgué tornar en la bahïna la spasa e no podía, que un home armat prou té a fer de poder estojar la spasa. E en aquest spay que ell estava torbat d’estojar la spasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que·l fehia star molt més torbat. Lo cavaller se agué a posar la spasa dejús* lo braç e volgué pendre l’acha. E Tirant lo tingué tan a prop e soptava’l tan de mortals colps que no podia pendre la acha e, tant com prenia de l’avanbraç^[4] o del guardabraç, tant li’n levava, car verdaderament, senyor, la pus mala arma ésde totes una per una. Tirant li donà tres o quatre colps sobre lo cap, que·l torbà tant que jamés pogué traure la acha de l’arçó de la sella, e tenia la spasa desots lo braç: per no perdre-la, no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldestre en les armes e, tals com aquestes, moren envergonyits perquè no saben la pràtica ni lo estil de les armes. E al parer del rey e de tots los altres, sens fer defençió neguna, morí molt desaventuradament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant sobre lo braç que·l tenia lançat sobre lo coll del cavall, que no·l podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre lo cap, que tota la celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu exir per los hulls e per orelles, e caygué mort del cavall.

»E Tirant, ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp, e les donzelles, qui ja speraven per rebre’l perquè havien vist mort l’altre cavaller. E ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament. Emperò Tirant no·s volgué desarmar lo cap per no ésser conegut. Abillà’s^[5] molt bé e, tan secretament com pogué, se mesclà ab los altres cavallers.

—Bé fon mala sort —dix lo hermità— de morir axí tres cavallers. Vejam lo quart quina fi féu.