^[1] Celsitud, celssitud, celsitut, çelçitut: 1. Altesa, elevació, excel·lència. 2. Títol honorífic. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[2] Benjohí: Benjuí, bàlsam qui raja d’incisions fetes al tronc d’un arbre de la Índia. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[3] Algàlia: Perfum compost d’almesc, ambre i altres aromes usat com a cosmètic. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[4] Almesch: Almesc, substància molt odorant continguda dins una bossa situada sota el ventre del mascle de la cabra mesquera. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[5] Moltó: Mascle de l’ovella castrat. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[6] Esmaiar, esmayar, desmayar, smayar: Descoratjar, defallir. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[7] Balaix: Varietat de robí rosat o roig violat. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[8] Abillar: 1. Preparar. 2. Adornar. 3. Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[9] Jussà, -ana: Que està situat més baix que un altre. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[10] Fellonia: Furor, còlera, rancúnia; ressentiment, tristesa, despit. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[11] Gipó: Vestidura d’home de variada forma, amb mànigues o sense, cordada per davant i atacada per baix amb les bragues i les calces. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[12] Entramès, entramés: Entremès. 1. Confecció culinària servida en els grans banquets. 2. Espectacle més o menys escenogràfic presentat durant actes festivals en grans solemnitats reials; mascarada o momeria, joc. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[13] Gonella: 1. Mena de vestit o túnica de dona i d’home composta de cos i falda més o menys llarga, segons el seu tall i ornament. 2. Encobriment, pretext, ficció per amagar o dissimular alguna cosa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]