Capítol CCCCLXXXIII

La resposta que féu la emperadriu als embaxadors

—De la celsitud^[1] de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos senyors, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada, que egualment stime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. Què farà, donchs, ma atribulada pensa en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cas necessari no·s comporta? Donchs a mi consellar no·m fretura sí acceptaré la vostra justa demanda, si la necessitat és manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e coneixereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposició no és per a pend[r]e marit, com sia en tal edat constituïda que no só per haver infants e daria molt mal exemple de mi, per què suplich a les senyories vostres que·m tingau per scusada.

No pogué més comportar lo rey de Feç que parlàs la emperadriu sinó que ab sforçada veu, dix:

—Senyora excel·lentíssima, perdone’m la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra excel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s’espera, car, puix a la divina Providència és stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l’Imperi Grech, no és possible poder-lo vós regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit, per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que façau lo que us consellam. E serà útil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del gloriós Tirant, que tots los de l’imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per ço, hajam tal resposta de vostra magestat que·ns ne anem aconsolats.

E donà fi en son parlar. E no tardà un poch spay que, ab vergonya d’estrema gràcia acompanyada, féu la emperadriu resposta de semblants paraules:

—Senyors magnànims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehença en les senyories vostres que no·m consellaríeu cosa que fos contrària a mon bé ni a la honor mia, per què yo·m pose soltament e líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l’imperi com de cosa vostra.

E tots feren gran reverència a la emperadriu e feren-li infinides gràcies. E anaren-se’n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.

E los tres reys, ab lo duch de Macedònia, se n’anaren a la cambra de Ypòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.

Ypòlit se agenollà e féu-los infinides gràcies e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en presència de la reyna de Ethiòpia e de la reyna de Feç, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.

La fama anà per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Ypòlit. Tot lo poble ne fon mol[t] aconsolat e feren gràcies a nostre senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Ypòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era capità, los havia ben contractats. Lo següent dia feren molt ben abillar^[2] a Ypòlit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren* molt bé per fer-li companyia e perquè eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d’or e de seda, axí bé e singularment com jamés fos stat.

E Ypòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Feç prengués benedicció, e lo marquès de Liçana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.

Com totes les nóvies foren abillades*, Ypòlit ab bella companyia, se posà primer ab tots los altres sposats, e aprés venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de Sicília, e les altres nóvies venien aprés acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran triümpho anaren a la sglésia e aquí levaren emperador a Ypòlit, e féu lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare Sglésia, ab les sirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present eren, qui vasalls fossen de l’imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicció a l’emperador ab la emperadriu e aprés a totes les altres nóvies.

E fet l’ofici, tornaren-se’n al palau ab aquell orde mateix, ab multitud de trompetes, clarons^[3] e anafils^[4], tamborinos^[5] e charamites^[6], e altres diversitats d’esturments que per scriptura expremir no·s poria. Del triümphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abundància que y era, atesa la condició dels convidats, e de les dances que·s seguiren aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes al tres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l’emperador e de la emperadriu, del rey de Sicília e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna féu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l’emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reis qui aquí eren, lo acompanyaren una legua e aquí·s partiren.

L’emperador se’n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d’armes, ab salvament, se’n tornà en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.