^[1] Lahor, Laor: Lloança, homenatge verbal a la Divinitat. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[2] Araut, eraut, haraut, heraut: Herald, oficial que té el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[3] Porsavant: Patge que acompanya l’herald i el substitueix a voltes en les seves funcions. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[4] Jaspi: Pedra dura i opaca a manera d’àgata acolorida per bandes o per taques. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[5] Dejús: Dessota, sota; davall. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[6] Celsitud, celssitud, celsitut, çelçitut: 1. Altesa, elevació, excel·lència. 2. Títol honorífic. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[7] Abillar: 1. Preparar. 2. Adornar. 3. Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[8] Gonella: 1. Mena de vestit o túnica de dona i d’home composta de cos i falda més o menys llarga, segons el seu tall i ornament. 2. Encobriment, pretext, ficció per amagar o dissimular alguna cosa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[9] Alquena: Cosmètic elaborat amb les seves rels seques, polvoritzades i deixatades en aigua per a tenyir els cabells, les celles i les ungles. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]