Capítol CCLXX

Rahons de amor que fa Tirant a la princessa

—[O] quant més que altre cavaller me poria dir benaventurat si en la magestat vostra se fos aturada tal amor com en vostres paraules referiu, car viuria content e en festa contínua! Mas la fortuna adversa me volta la roda, que en l’altesa vostra no s’i troba fermetat neguna, car, per pròspera que sia, súbitament la veig voltar. E la dita fortuna mostra enutjar-se de mi, car mostra’m bona cara e les obres són contràries, e en los mateys béns troba leys per apartar-los de mi. E no resta per açò que en la mia pensa la ymatge de la vostra figura és restada, en la qual contemple dia e nit. E si la fortuna serà contenta de mitigar-se contra mi, que solament permeta que yo puga obtenir la part del premi últim de mon desig, yo restaria lo més gloriós cavaller que jamés en lo món naxqués. E una poca sperança que de la excel·lència vostra m’és restada, me ha levat en alt. Car si los miserables de vostra altesa seran hoÿts, alguna volta aconseguiran remissió de sos defalts. Per què us suplich vullau obrir les vostres piadoses orelles als meus tan justs prechs, car qui és noble de linatge e de obres virtuós no deu retenir ab si crueldat, qui no es possehïda sinó per males persones.

Mas la virtuosa senyora, ab prou paciència retenia fins si la dolor, com si stada no y fos, e ab ànimo ple de congoxa féu principi a una tal resposta.