Capítol CLXIIII

Lo consell que los mariners donaren a Tirant

—Sabuda cosa és, capità senyor, que los turchs passen ab XXIII naus grosses de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de nòlit e dels cavalls ne han tres. E per no perdre aquest salari ans se dexaran tots tallar a peces que consentir en negun malbarat. E porten tanta gent e en tan gran nombre que lo poder de la mitat de la crestiandat hi haurien a venir per poder-los vençre ni subjugar-los a nostra voluntat. Nosaltres som dotze naus y tres galeres y ells són XXXIII naus grosses, les majors e millors de tota Gènova, e més, porten quatre baleners e dues sageties^[1]. Per què tots vos donam de consell no vullau donar del cap per les parets, com açò no sien les batalles de terra, que no·s fan a comparar ab les de mar: aprés que les scutilles són tancades, no y à loch per a fogir.

Fon-se levat en peus lo mariner qui tant de mal havia dit de Tirant, que havia nom Galançó e era natural d’Esclavònia, e molt valentíssim mariner, lo qual féu principi a tal parlar:

—Senyor capità, dels meus primers moviments no·n deveu ésser admirat, per jo ésser enemich a la pàtria vostra gran temps ha. Però la molta virtut que en la senyoria vostra tinch coneguda, ha apartada de mi la gran ira que jo en aquell cars tenia contra la nació francesa, e per ço com me veya presoner. Ara que tinch libertat per la merçé vostra obtesa, vos vull dar consell de mariner per ço com en aquesta art me só criat. E si açò volreu acceptar —ço que és creedor, no dubtant lo perill que ab si porta—, yo us daré de vostres enemichs triümfant victòria. E ateneu al meu consell, e si aquell vos serà accepte. Si no, poreu pendre lo dels altres, car de dos mals lo menor se deu elegir. Com sia certa cosa que ells són XXIII naus molt grosses y són prop de XXX fustes entre unes e altres, e qui volrà vençre ni guanyar les XXX, se haurà de fer en aquesta manera, si al consell meu vos volreu regir. Vós teniu XII naus e IIII galeres: descarregau les vostres naus que vagen laugeres; les altres vénen molt carregades e no poran fer tan gran sforç de veles com faran les vostres. Serà a la voluntat vostra de pendre o de dexar la batalla. Gran glòria serà per a vós, ab XII naus grosses, gosar mirar tot l’estol^[2] de genovesos e de turchs. E si neguna nau ve atràs, com és presumidor, ab poch treball podeu ésser senyor d’ella. E gran terror posareu entre ells perquè saben que haveu vençudes moltes batalles en la terra e dins los lurs ports los haveu preses VII naus. Pensau que tenen gran dubte de vós, car, dormint en los lits, ab temor se desperten ab lo nom de Tirant en la boca, majorment representant-los davant lo fruyt que de batalla se ateny. E qui gosa mirar lo primer afronte d’ells, del joch de les pedres que us fan és molt gran; emperò, passades les pedres no són res. Vénen a jugar de les flexes e molt prest smayen^[3] e perden l’ànimo. Si·m demanau com sé yo açò, yo he senyorejat galeres e naus mies pròpies e tenguí XI anys guerra ab ells, e fiu grans preses dins la Turquia de lur roba.

—Sus! —dix Tirant—. No vull pus saber ni vull altre acort sinó que tot se pose en orde e les naus sien prestament descarregades e adobades de tot lo que y sia necessari.

Com Tirant hagué donat lo càrrech als seus, ell cavalcà desarmat sobre hun bon ginet^[4], ab quatre altres, e anà al castell de Malvehí. E l’endemà anà al camp. Molt foren aconsolats los del camp de la sua venguda. E prestament li digueren com los turchs eren venguts una alba de matí bé VII mília hòmens a cavall, e com lo marquès de Pròxita, ab gran desorde, ixqué dels primers e ferí ab gran ànimo pensant que los seus lo socorrerien.

—E fon lo contrari: vehent la molta gent que eren pochs feriren sobre ell e han-lo mort e tallat a peces. E vingueren fins ací a la muralla de la ciutat e totom desemparà lo camp e recolliren-se dins la ciutat. E han mort qualsque cent LXXX hòmens.

—Ha, santa Maria val! —dix Tirant—. Què desorde entre tots vosaltres! Qui deu exir a empresa d’altri, que sabeu que jamés ells gosaran venir ací sinó ab gran poder? E vós, marqués de Sent Jordi haveu perduts los quexals en la guerra e dexar exir a negú! E ves que eren açí, per què no féyeu destapar les céquies axí com vós havíeu dit e haguéreu-los tots presos? Però, voleu que us diga? La virtut ne·l poder no stà en riqueses, mas en ànimo virtuós e ginyós. E tingué’s per scarnit com no s’i era trobat.

E dix:

—Siau en recort de l’antiga libertat que d’ells havem hagut e de les persecucions stranyes que sofert haveu.

Aquí parlaren de moltes rahons. A la fi, dix Tirant al gran conestable li triàs II mília hòmens d’armes, los millors del camp. E com lo conestable fon hun gran tros luny, pensà en lo que·l capità li havia dit. Tornà e dix-li:

—Vós me haveu fet una fort demanda: que us haja II mília hòmens d’armes, los millors de la ost, e II mília ballesters^[5]. Qui pot saber quals són los bons o los mals, ni qual és ardit ni qual és flach, ni qual té ànimo sforçat?

—Puix no u sabeu conéxer —dix lo capità—, yo us ho mostraré. Feu tocar alarma e feu demostració que enemichs vénen. E com seran en lo camp, descavalcau e anau tocant a cascú los sperons^[6]. E si·ls porten fluxos, dexau-los star. Si·ls porten strets, de aquells me donau, car aquests tals no pot ésser no sien bons e virtuosos en les armes.

Axí com se n’anava, tornà e dix:

—Los hòmens de peu, qui no porten sperons*, en què·ls conexeré?

—Per semblant —dix lo capità—. Aqueys sarjants qui van ab vós, feu-los tocar en los panyos, si·ls porten fluxos o ben strets. E sapiau d’ací avant conéxer lo gra entre la palla.

Lo capità se partí ab tota aquella gent que lo conestable li havia triada. Lo prior de Sent Johan se n’anà al capità e dix-li:

—Capità senyor, yo he sabut com la mercé vostra vol tornar en mar, no tenint-vos per content de les VII naus que preses haveu. La mercé vostra faça’m gràcia que yo vaja ab vós.

Respòs Tirant que era molt content.

Com foren arribats al port, lo capilà trobà totes les naus descarregades, e adobaven del que mester havien.

—Capità senyor —dix Galançó, lo mariner—, a mi par que vostra senyoria deuria trametre dues galeres e que stiguessen en alta mar. Com vessen l’estol*, la una tornàs e l’altra seguís tostemps la nau del Gran Caramany. E si vós aquella podeu haver, haureu molta riquea e major honor.

Dix lo capità:

—En què poran conéxer aquexa nau en què va lo Gran Caramany?

—Senyor —dix Galançó—, en les veles que porta, totes vermelles e pintades les sues armes; e totes les cordes de la nau són de seda, e tot lo castell de popa és de brocat sobre brocat. E açò ha fet per gran magnitat, per ço com hi porta sa filla e perquè no és anat jamés per mar.

Com lo capità féu partir les II galeres, manà no tornàs la una, sinó que contínuament, nit e dia, seguís l’estol*, e en la nit portàs una lanterna ab una lum encesa al tendal de popa.

L’endemà los barons de Sicília, havent dexat l’emperador a la sua ciutat, reposaren allí dos dies e partiren per venir al camp. Com foren al castell de Malvehí, trobaren molts carros que portaven bombardes^[7] al port. E foren avisats com lo capità era al port. Anaren a ell, sabent com volia anar per mar, e pregaren-lo molt que·ls dexàs anar ab ell. E lo capità fon content per ço com eren hòmens de illa e acostumaven de navegar. E ordenà sos capitans e posà molta gent en les naus, hòmens d’armes e ballesters*. E encara que les naus no fossen molt grans, eren molt bé armades de bona gent e destra, e molt bé avituallades de tot lo que mester havien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de cavalls e de tanta gent com podien portar.

No passà molt spay que veren venir la una galera a vela e a rems. Prestament pensaren que les naus dels enemichs venien. Lo capità féu acabar de recullir tota la gent, les bombardes* e tot lo que mester havien. Com fon quasi la hora de vespres, les naus eren en vista del port. Lavors la nau del capità ixqué primer de totes. Com los turchs la veren, feyen grans alegries dient que aquella nau ja era sua. E lo Gran Caramany féu exir a sa filla, e a totes les altres dones qui en la nau eren, alt en cuberta perquè mirassen aquella nau, la qual tantost pendrien. A poch instant ixqué la nau del senyor de la Pantanalea e aprés la del duch de Mecina. E lavors als turchs e als genovesos aumentà la alegria.

Dix lo Gran Caramany a sa filla:

—Una de aquelles III naus que allí veus, tria quala de aquelles volràs, car yo la’t do e vull que tua sia.

Ella demanà la que primer havia vista. Aquella volia per sua e fon-li atorgada. Ixqué aprés la nau del senyor d’Agramunt; aprés la de Ypòlit; e totes ixqueren per orde. E lo bon prior de Sent Johan fon lo darrer de tots per ço com era capità de la ressaga. Com ell ixqué era ja quasi nit scura.

Com los genovesos veren dotze naus grosses, stigueren admirats d’on eren exides. Aprés ixqueren tots los baleners e totes les barques de les naus, aprés les barques dels pexcadors. E les barques que no tenien arbre alçaven hun larch bastó o hun rem e ligaven-lo fort, e al cap del bastó posaven una lum dins hun faró. La nau del capità alçà primer un faró a popa, axí com era stat concordat. Aprés, totes les altres fustes, axí grans com poques, feren lo que·l capità havia manat. Com totes les lums se mostraren, foren setanta-quatre. Com los enemichs veren tantes lums, pensaren que totes aquelles lums eren naus, e més digueren:

—Nosaltres som certs com l’estol* del Gran mestre de Rodes és vengut ací, e lo del rey de Sicília. Y ells, que·n tenien moltes, hauran tramés a Venècia. Sabent nova de nosaltres, han feta aquesta gran armada e vénen-nos per pendre’ns.

Hagueren son acort de fugir e de tornar-se devers la Turquia.

—Car més nos val acampar les vides que sperar batalla de setanta-quatre naus que són.

La una nau dels genovesos tragué hun faró tres vegades. Fet son senyal, totes giraren e posaren-se en fuyta qui més podia. Les unes prengueren la via de levant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tremuntana. La galera jamés desemparà la nau del Gran Caramany, e féu la via de Chipre per passar en les illes e, si porien, pendre terra en les mars de Alexandria, pensant que neguna nau no faria la sua via. Però, tostemps hagueren dubte de la galera. E la nau del capità tostemps seguí la galera. E cascú feya sforç de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar.

Com vengué per lo matí, Tirant no véu neguna de les sues naus, mas trobà’s en vista de la nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia, ell aplegà ab la nau, e envestiren-se la una a l’altra, e lo combat fon tan fort e tan admirable que los turchs feren de moltes pedres, que quasi la gent no podien anar per la nau. E la pedra que esdevenia a l’home, plegat lo metia per terra per bé que stigués armat. En la nau del capità havia moltes ballestes^[8], e de la primera batalla n’i hagué molts de nafrats e morts. No penseu que la galera jamés s’i gosàs acostar. E de cascuna de les naus lançaren los rampagolls e tengueren-se molt fort, car no se’n podien anar encara que u volguessen. La nau de Tirant hagué gran avantatge, que quasi tota la de més gent era armada de arnesos blanchs e de cuyraces ab bacinets^[9]. E tan prest com l’ome era mort o nafrat, lo desarmaven e lo arnés feyen-lo vestir a altri. De la gàbia feyen mortals colps ab grans barres de ferro que lançaven.

Passada la primera batalla, donaren-se d’espay prop de mija hora. Refrescaren la gent e tornaren a la batalla los huns e los altres molt bravament. Los turchs lançaven molta calç perquè·ls cegàs la vista. Aprés lançaven oli bullent ab caces. La una part e l’altra lançaven pega bullent, e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren. E tantes eren les lances trencades e los pavesos, darts e flexes e passadors, que los cossos morts qui en la mar lançaven no·s podien afonar davall l’aygua.

Ara lexem-los combatre e vejam què fan los altres barons e cavallers.

Les onze naus no veren la del capità per ço com féu apagar la lum. Les onze, en vista foren de deu naus a tret de bombarda*, afrenellaren-se les unes ab les altres, e Ypòlit no volgué acostar-se a neguna, sinó que pujà a sobrevent i stava’s mirant la batalla. E véu que la nau del senyor de la Pantanalea anava a gran perdició e que ja molts turchs eren pujats en la nau, que més part hi havien que no ells. Lavors Ypòlit ferí a la nau dels enemichs, e per ço com la major part dels turchs eren passats en l’altra nau e tota la havien presa sinó lo castell de popa, ab poch afany entrà Ypòlit ab los seus dins la nau dels turchs. E tants com n’i trobaren, de turchs e de genovesos, morts e nafrats, tots los lançaren en mar. E socorregueren al senyor de la Pantanalea, e lo socors los vench axí com a salut de medicina la qual aparegué a tota la gent ésser stat molt ben fet e aconsolà’ls molt, amonestant-los de haver virtut e vigorós ànimo. E levà la por als temerosos metent lo coratge de tots en gran sperança. E prestament se partí de allí e, tornant en la sua nau, anà ajudar a aquells que més ho havien mester.

Lo senyor de la Pantanalea, puix véu que en la nau dels turchs no y havia romàs negú, compartí la gent en abduys les naus. E donà vela perseguint les altres qui se n’anaven e atengué primer que negú. Y envestí una nau e, mentre ells combatien, aplegà l’altra nau. E l’altra tantost se donà, enaxí que ell tenia tres naus.

En tal manera ho feren les onze naus ab les dos galeres que quatorze naus prengueren e dos que·n feren dar al través en terra. Les altres se n’anaren.

Ara vejam Tirant què fa; que encara los trobí combatent. Ells combateren de hora de migdia e tota la nit fins a l’endemà que·l sol se volia pondre. Vint-e-set batalles se donaren. E Tirant, desemparat de tota ajuda, ajustant colp a colps, e tota por apart posada.

—E ab damnatge de la mia persona —dix Tirant—, yo·t pendré o morré.

E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de passador en lo braç. E volent pujar al castell de proa, li donaren ab una flexa en la cuxa. Bé ho havien mester los turchs, car ab gran desesperació saltaren tres turchs dins lo castell de proa, mas tan prestament com foren dins, tan prestament foren dins l’aygua.

Com lo Gran Caramany véu la sua gent molt venir a menys, féu pujar la caxa dels diners, joyes e robes, e féu vestir a sa filla una aljuba^[10] de brocat d’or, e ligà-li una corda de or e de seda al coll, e l’altre cap féu ligar en la caxa de les joyes ab tota la riquea, e lançà’ls dins mar. Aprés, lançà a totes les altres dones que dins la nau eren. Lavors, ell e lo rei de la subirana Índia, entraren-se’n dins la cambra hon solia star sa filla. Havent del tot desemparada la nau, meteren lo cap sobre lo lit e cobriren-se sperant la mort quan la·ls darien.

Com la nau fon del tot presa, Tirant hi passà axí nafrat com e stava e demanà què era del Gran Caramany.

—Senyor capità —li dix hun gentilhom qui en la nau del capità venia e fon lo primer qui en la nau dels turchs passà, e matà molts turchs ans que·l capità passàs; dix—: Pus fort és que batalla la temor de la batalla. Baix en una cambra stan amagats ab lo cap cubert, sperant quant los vendrà la mort. Y és ab ell lo rey de la subirana Índia.

—Ací és lo rey? —dix lo capità.

—Certament, senyor, abduys són ací.

—Fes-los-me pujar ací —dix lo capità—, que yo vull parlar ab ells.

E aquell gentilhom féu lo manament de son capità. Però lo Gran Caramany no y volia anar, dient que més amava morir dins la cambra de sa filla que no morir alt en la nau.

—No façam —dix lo rey—. Pugem alt e muyram com a cavallers.

E aquell en deguna manera no y volia anar, fins a tant que lo gentilhom hi hagué a mesclar una poca de força. E com ells foren alt, Tirant los féu honor de reys per ço com era cavaller molt humà. E féu-los allí seure y ell levà’s en peus; però la nafra de la cuxa no·l comportava star de peus: féu-se dar davant ells en què segués. E ab gran benignitat y cara molt afable los dix tals paraules.