Capítol CCI

Lo príncep, de quines coses és tengut a sos vassalls

—Lo virtuós príncep de V coses és tengut a sos vassalls. La primera és en servar-los lurs leys e furs; la segona és en atényer-los ço que·ls promet; la tercera és en amar e honrar-los segons son stament; la quarta és en defendre’ls poderosament; la cinquena és guardar-los lurs béns e no levar-los res del lur ab tirania.

Moltes altres coses li demanaren. Lavors l’emperador, per no fatigar-lo més, li féu levar la spasa. E lo rey Artús no veya ni conexia a negú. Lavors la reyna Morgana, la qual era sa pròpia germana, levà’s del dit hun petit robí que ella portava e passà-lo-y per los ulls. E prestament lo rey hagué cobrada la natural conexença. Levà’s de allí hon seya e abracà e besà ab gran amor a sa germana. E ella li dix:

—Germà, feu honor e gràcies a la magestat del senyor emperador qui ací present és, a la senyora emperadriu e a sa filla.

E ell ho féu. E aprés, tots los cavallers que allí eren besaren la mà al valerós rey Artús, com ne fos molt merexedor. Ixqueren en la gran sala e allí feren moltes dances e festes de singular alegria. L’emperador pregà a la reyna Morgana que dançàs, puix havia trobada la cosa que més desijava trobar en aquest món. E ella, per obeyr als prechs de l’emperador, féu-se portar de la nau altres robes qui no fossen de dol com les que portava. E·n una cambra se n’entrà ab totes les sues donzelles. Com foren totes molt ben abillades^[1], les donzelles ixqueren totes vestides de domàs blanch, forrades d’erminis, e les gonelles^[2] de aquell matex drap. La reyna, lur senyora, ixqué ab gonella* de cetí burell, tota trepada e molt ben brodada de molt belles e grosses perles. La roba que·s vestí era de domàs vert, tota brodada de orfebreria. E portava per divisa rodes de cènia ab los cadufs tots d’or e foradats al sol, les cordes eren de fil d’or tirat, smaltades, ab hun mot de grosses perles qui deya: Treball perdut per no conèxer la falta.

En tal forma devisada, la reyna Morgana vingué davant l’emperador ab lo rey Artús, son germà, e dix allí, en presència de tots:

—Gran cosa és a una longa set sostenguda venir a la font e no beure per dexar beure altri. E per ço és molt liberal cavaller qui la sua honor dóna.

E de continent se pres a dançar e no volgué més dir. Pres per la mà a Tirant, perquè li paregué de major auctoritat, en presència de tots, e dançaren per bon spay. Aprés se levà lo rey Artús e dançà ab la princessa. E donada fi a les dances, la reyna Morgana suplicà a l’emperador li fes tanta de honor de acompanyar al rey Artús fins a la sua nau e allí li daria hun petit sopar, car bé sabia la magestat sua com tota virtut, de noblea devia ésser acompanyada e de bones costumes, com sia sabut per tots com la sua alta magestat excel·lia de virtuts a tots los prínceps del món —donant a cascú premi de virtut segons és merexedor—, com fos manifest ell ésser principi e font de tot bé e de tota virtut.

No comportà l’emperador que la reyna Morgana més lo loàs, sinó que ab paraula e gest afable li féu principi a paraules de semblant stil.