Capítol CCCCXVII

L’oració que Tirant fa a la sua gent

—No és de menor stima y honor la persecució de semblants magnànimes empreses, mas de menys treball, com sient certs vostres alts e nobles coratges de la causa sanctíssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor és enemiga. Sus, donchs, cavallers strenuus^[1]! Despertau la adormida sanch! Per dormir e fortificar la enemiga nació que prospera, alçau les armes e ànimos vostres per abaxar e aterrar aquest confús e perdut poble, lo qual, essent molt en respecte de si, no és dubte, a sguart de nostres doblats ànimos, no són cosa alguna. Cuytem^[2], acostumats de encalçar, e fugiran los qui de mortal glay ja tremolen! Exalcem la nostra sancta fe e confondrà’s la erètica pravitat! Matem les mortes ànimes y viuran les nostres en la eterna glòria! Viurà la nostra fama, honor e glòria, que a inmortal se acosta. Naveguem aquesta pròspera mar fins que la tempestuosa aygua aumente per la infesta sanch de nostres enemichs. E a vosaltres, excel·lents reys, dreçant la major intenció de mes paraules, suplicant afectadament tant com puch, ni sé desestimeu la vida per stimar la honor e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui, seguint nostres sforçades armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran, d’on benaventuradament seguint a les obres, la fi serà desijada glòria.