^[I] El número del capítol, repetit, sembla ser una errada de impremta de l’original. (Nota de l’E.D.) [Torna]

^[1] Adzembla, atzembla: Bèstia de càrrega. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[2] Araut, eraut, haraut, heraut: Herald, oficial que té el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[3] Porsavant: Patge que acompanya l’herald i el substitueix a voltes en les seves funcions. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[4] Calcedònia, calçedònia: Àgata de color blau o groguenc. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[5] Abillament: 1. Acció d’abillar o d’abillar-se. 2. Allò que serveix per a abillar o abillar-se. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[6] Cuytar: Accelerar, empènyer, donar-se pressa. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[7] Abillar: 1. Preparar. 2. Adornar. 3. Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans). [Torna]

^[8] Liça: 1. Lloc voltat de palissades i preparat per a torneigs, combats, curses. 2. Fort. Palissada precedint la muralla i p. ext. l’espai comprès entre totes dues. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[9] Speró, esperó: Esperó, branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s’adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[10] Gipó: Vestidura d’home de variada forma, amb mànigues o sense, cordada per davant i atacada per baix amb les bragues i les calces. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[11] Esmaiar, esmayar, desmayar, smayar: Descoratjar, defallir. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]

^[12] Xarnera: Reunió de peces que giren en un eix comú. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval, Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]