Capítol CCXLVI

Rèplica que fa Plaerdemavida a la princessa

—Aquell Senyor qui té poder y és donador [de] totes les gràcies li done salut e guarició presta perquè la presència de la magestat vostra puga aconseguir e estar prop de vós, e de açò se tendria per lo més benaventurat cavaller que·n lo món se trobe. E si açò li és denegat, més li valria que conexença de la selcitud vostra aguda no agués. E absent de vós, tot recort que de vostres tants béns, que de la vostra gran singularitat, venir-li porien, lo fa plànyer e sospirar. E sou ben certa que negun altre no és merexedor posehyr tal premi com és lo de la vostra singularíssima persona. Vostres paraules en ell no obren, ans lo revés li’n seguex. No vull dir injúria a la magestat vostra, sinó que ab veritat puch dir que en amor no sou eguals. E no causa inpropietat, com amor no guarda béns ni linatge, ni va ab limitat orde, ans ab diversos sguarts se fa més en uns que en altres e més poderós s’esguarda, però, senyora, en vostra altesa és una acostumada virtut. Tramet-vos aquesta letra lo virtuós Tirant.

La princessa la pres ab mol[t] singular plaer e, com l’agué lesta, dix que resposta s’i merexia.

Com Ypòlit fon tornat a Tirant, donà-li la letra e ell la rebé ab molt gran plaer, e fon content de la letra, mas no del que lo peu d’aquella contenia. E féu-se dar tinta e paper, e ab tot lo mal screví la letra del stil següent.