Capítol CII

Com lo rey de Cicília féu un convit a Phelip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Phelip havia fet

—Senyor, la excel·lència vostra stà admirada, e tots los altres, del que Phelip ha fet principi e yo he feta la fi, fahent-ne tots burla. E la causa de açò, senyor, és, puix la altesa vostra ho desija saber, que los crestianíssims senyors reys de França, per les moltes gràcies que obteses han de la immensa bondat de nostre senyor Déu, l’instituhïren: que tots los llurs fills, ans que rebessen lo orde de cavalleria, al dinar, ans que menjen, lo primer pa que·ls posen davant ne fan XII lesques e·n cascuna posen un real d’argent, e donen-ho per amor de Déu en reverència dels XII apòstols. E com han rebut lo orde de cavalleria posen en cascuna lesqua una peça de or. E fins al dia de hui ho pratiquen tots los qui ixen de la casa de França. E per aço, senyor, Phelip ha taillat lo pa e n’à fetes XII taillades perquè cascun apòstol haja la sua.

—Sí Déu me salve la vida! —dix lo rey—. Aquesta caritat és la més bella que yo jamés hoís dir. E yo, qui só rey coronat, no fas tanta caritat de un mes.

La vianda fon venguda. La infanta dix a Tirant que se n’anàs a dinar e Phelip, coneixent son gran deffalt e la discreta reparació que Tirant feta li havia, en lo menjar tingué’s sment, que no menjava sinó tant com la infanta feia. E com se foren llevats de taula, se pres a parlar la infanta ab una donzella sua de qui ella molt fiava e, ab una poqua de ira ab amor mesclada, féu principi a tal lamentació.