Capítol CCXLVII

Rèplica que Tirant fa a la princessa

Atesa l’ora que totes les coses prenen repòs sinó yo sol, que fas la vetla pensant en aquella manera de vostra altesa, he oÿt aquell trist mot: «No hajes cura de mi, car no la vull haver de tu». E sobrat per les contínues passions que amor a mi dóna, la ploma he presa per squivar aquells dans que lo vostre ignorar ab si porten, crehent de tal manera usar vers mi que en oblit [meten] los molts anys que·n vós he despesos. Mas, per la clara conexença que del valer de vostra altesa tinch, no ab menys voluntat que l’atényer de vostra vista, a Déu regraciaria, jatsia^[1] infinidament li reste obligat, per haver-me atorgat conéxer donzella que tant en lo món de perfecions se mostra complida, a fi que los pochs afeats qui lo meu voler no basten a compendre què té poder de tanta singularitat com vós, car bé v[e]ig que la bellea de la vostra majestat no mereix sinó per mi ésser posseÿda. Si lo vostre entendre conexerà yo sia digne de resposta, sia tal. E que vischa o que fenescha prest ma vida, car no·m trobe dispost sinó en seguir tot ço que per vostra selcitud manat me serà.