Capítol XVIII
La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Varoych com lo suplicà que li fes mercé de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit, lo comte Guillem de Varoych, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam e dels seus actes
—Comtessa —dix lo rey hermità—, no és ara temps ne hora per a poder-vos manifestar lo meu nom, car en altres coses més necessàries e útils per a tots tinch de entendre, per què us prech que·m vullau prestar les armes que us he demanades, e açò us auré a gràtia singular.
—Senyor —dix la comtessa—, yo de bon grat só contenta de prestar-les a vostra altesa, mas si Déu vos done bona victòria del rey moro, me façau gràtia que, puix lo vostre nom no puch saber, almenys que·m digua vostra senyoria quina conexença e amistat ha tenguda ab mon marit.
Respòs lo rey:
—Senyora, puix tant me forçau e voleu que us ho digua, yo só content per lo molt meréxer vostre. Bé sou en record de aquella gran batalla que vostre marit vençé al rey de França en la ciutat de Roam. Vostre marit era capità mayor de la ciutat, e vench lo rey de França ab LX mília combatents entre de peu e de cavall, e vostre marit, Guillem de Varoych, isqué ab pocha gent de la ciutat e lexà los portals molt ben provehits, e al cap del pont féu-s’i un bell fet d’armes, de què moriren dels francesos en lo pont, ab los qui caygueren en la ribera, passats V mília hòmens. E vostre marit retragué’s devers la ciutat e tots los de Picardia passaren un pas e pensaren pendre la ciutat, si no per Guillem de Varoych, qui·s féu fort a la porta. E pleguà lo rey ab tot son poder e féu allí un singular fet d’armes, en tant que vostre marit se n’entrà e molts francesos ab ell ensemps. E aquells qui guardaven les torres del portal de la ciutat dexaren caure la porta caladissa com veren que ja n’i havia prou de francesos, e lo rey restà defora. Com Guillem de Varoych agué destroçada tota la gent e posats en forts presons, e véu que lo rey de França combatia la ciutat ab gran esforç per pendre vostre marit, lo comte isqué per alt[r]a porta de la ciutat e ferí en aquell loch hon era lo rey de França, e los de la ciutat isqueren tanbé. E lo rey fonch ferit de dos nafres e mataren-li lo cavall. E un cavaller dels seus, qui véu tan malament nafrat lo rey, e stava a peu, devallà del seu cavall e féu-hi pujar lo rey a cavall, e fon-li forçat que se n’anàs, e la batalla fon perduda. Comtessa, sou en recort com aprés pochs dies passats, vostre marit vench en aquest regne per manament del senyor rey, e ab quanta de honor fon rebut per lo rey e per tots los del regne? E romperen-li un tros del mur, car no consentiren que entràs per porta neguna, e anaven sobre un carro enparamentat de draps de brocat, e los cavalls qui tiraven lo carro anaven ab paraments de seda, e ell anava tot sol sobre lo carro, armat tot en blanch ab l’espasa nua en la mà. Aprés vengueren en sta vostra ciutat de Varoych e açí stigueren per alguns dies, e yo contínuament fuy en sa companyia; e en les guerres fom frares d’armes.
No tardà gran spay que la comtessa féu principi a tal parlar.