Capítol XX

Lo vot solemne que lo rey hermità féu stant nafrat per lo rey de la Gran Canària

—Jo he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e açò perquè eternament ma fama revischa, car stime morts lo jorn primer de lur naxença aquells qui en tenebres de scura vida axí callat ociós viure passen, que ans de aquest món los inpacables fats los transporten que a conexença de algú lo seu viure previngua, essent menys que pedres o arbres, los quals, per útils proprietats e suavidat de fruyts delitosos, los vivints en gran stima colen. E aquells stime gloriosament viure, los quals, ab stremitat de ànimo, morint sens jamés poder morir, en segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. O infels crudelíssims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara yo fas vot solempne, axí nafrat com stich, de jamés entrar dins casa cuberta, si no és sglésia per hoyr missa, fins a tant que yo haya lançat tota aquesta morisma fora de tot lo regne.

E prestament se féu dar la roba e levà’s del lit e féu tocar les trompetes. E lo primer qui isqué fora de la ciutat fon lo rey, e féu fer crida que tots quants fossen de XI anys ensús^[1] e de LXX en a(v)all, sots pena de la vida, tots l’aguessen a seguir. E aquell dia atendaren-se en aquell loch hon los moros eren stats vençuts, e en aquell cas lo rey féu traure molta artelleria necessària per a la guerra.

Com la virtuosa comtessa sabé que lo rey tal crida feta fer havia, e tota la gent lo seguia que fossen de XI anys ensús*, fonch molt atribulada, conexent que son fill era comprés en aquella e era forçat de anar-hi, e ab gran cuyta^[2], a peu ella anà hon era lo rey e, donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadosa féu principi a paraules de semblant stil:

—A vós, rey prudentíssim, antich en benaventurada vida, a la vostra sanctedat mèritament s’esguarda haver pietat e compassió de les persones afligides, per què yo, adolorida comtessa, vinch a la vostra excel·lència a suplicar que axí com sou misericordiós e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi com no tingua en aquest món altre bé sinó aquest fill, qui és de tan poca edat que en res no us pot ajudar. E sia de vostra mercé ésser en record de la gran amistat, amor e confederatió del meu virtuós marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta amistat en lo temps de les guerres e batalles, e reduesch a la memòria de la senyoria vostra aquelles almoynes e karitats que en lo temps del vostre hermitatge yo us feya dar; que us plàcia obeyr als meus desigs e suplications, ço és, que·m vullau lexar mon fill, qui és orfe de pare e yo no tinch altre bé ab qui·m pugua aconsolar sinó ab aquest miserable de fill. Donchs, senyor, puix sou pare de misericòrdia e de pietat, obtingua de la mercé vostra aquesta tan alta gràtia, per què yo e mon fill per a sempre restem obliguats a la senyoria vostra.

Lo rey conegué la desordenada voluntat de la comtessa e no tardà de fer-li tal resposta.