Capítol LXX

Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer

»Nosaltres quatre, germans d’armes, stant en la gran ciutat de Roma, sabem nova com lo molt alt e molt poderós senyor rey de Anglaterra tenia camp segur a tots aquells qui venien en sa pròspera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres IIII, germans d’armes, siam desijosos de fer armes a tota ultrança, per què supplicam a la altesa vostra nos done licència de fer aquelles que a nosaltres sia ben vist.

»E lo rey féu fer resposta, en altre scrit: que era molt content e e·ls atorguava lo loch, la jornada e hora que a ells fos plasent, aprés que alguns dies aguessen reposat, e preguava’ls molt volguessen venir al seu aleujament e seria’ls feta la honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo rey la mès en la boca del leó e aquell tornà a son senyor.

»Com los cavallers agueren vista la resposta del rey e la offerta que·ls feya, tornaren-se altra volta a levar los capells del cap e, ab una poca de reverència, humiliaren-se a ell. E lo rey, ab gest graciós, los reté les saluts.

»Lo tercer cavaller féu axí com los altres havien fet, e portà un scrit del tenor següent.