Dedicatòria
Molt excel·lent, virtuós e gloriós príncep, rey spectant[1]: jatsia[2] per vulgada[3] fama fos informat de vostres virtuts, molt majorment ara he hagut notícia de aquelles per vostra senyoria voler-me comunicar e disvetlar vostres virtuosíssims desigs sobre los fets dels antichs, virtuosos e en fama molt gloriosos cavallers, dels quals los poetes e hystorials han en ses obres comendat[4], perpetuant lurs recordations e virtuosos actes. E singularment los molt insignes actes de cavalleria de aquell tan famós cavaller, que, com lo sol resplandeix entre los altres planets, axí resplandeix aquest en singularitat de cavalleria entre·ls altres cavallers del món, apellat[5] Tirant lo Blanch, qui per sa virtut conquistà molts regnes e províncies donant-los a altres cavallers, no volent-ne sinó la sola honor de cavalleria. E més avant conquistà tot l’Imperi Grech, cobrant-lo dels turchs, qui aquell havien subjugat a lur domini dels crestians grechs.
E com la dita història e actes del dit Tirant sien en lengua anglesa, e a vostra il·lustre senyoria sia stat grat voler-me pregar la giràs[6] en lengua portoguesa, opinant, per yo ésser stat algun temps en la ylla de Anglaterra, degués millor saber aquella lengua que altri, les quals pregàries són stades a mi molt acceptables manaments, com ja yo sia per mon orde obligat manifestar los actes virtuosos dels cavallers passats, majorment com en lo dit tractat sia molt stesament lo més de tot lo dret e orde de armes e de cavalleria. E jatsia* considerada ma insuficiència e les curials e familiars occupacions qui obsten, e les adversitats de la noÿble fortuna qui no donen repòs a la mia pensa, de aquest treball justament excusar-me pogués. Emperò, confiant en lo sobiran Bé, donador de tots los béns, qui ajuda als bons desigs supplint lo defalliment dels desijants, e porta los bons propòsits a degudes fins, e vostra senyoria qui per sa virtut comportarà los defalliments, axí en stil com en orde, en lo present tractat per mi posats per inadvertència, e pus verdaderament ignorància, me atreviré expondre, no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són.
Supplicant vostra virtuosísima senyoria accepteu com de servidor afectat la present obra —car si defalliments alguns hi són, certament, senyor, n’és en part causa la dita lengua anglesa, de la qual en algunes partides és impossible poder bé girar* los vocables— attenent a la afectió e desig que contínuament tinch de servir vostra reduptable senyoria, no havent sguart a la ruditat de la ordinació e diferència de sentències, a fi que per vostra virtut la comuniqueu entr·ls servidors e altres perquè·n puguen traure lo fruyt que·s pertany, movent los coratges de aquells e no duptar los aspres fets de les armes, e pendre honorosos partits endreçant-se a mantenir lo bé comú per qui milícia fonch trobada.
Noresmenys, a la cavalleria moral donarà lum e representarà los scenacles de bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat dels monstruosos actes.
E perquè en la present obra altri no puxa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, yo, Johanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrech, e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada a servey del molt il·lustre príncep e senyor rey spectant* don Ferrando de Portogual la present obra, e començada a II de giner de l’any MCCCCLX.