Capítol CLVIII

Letra tramesa per Stephania a Diafebus

Si amor agués alguna cosa de certenitat, yo, vençuda, te prech per amor de tu sàpia nova certa, car la ofensa de ta Stephania [és com]aprés de la batalla no me has saludat, ab la gran sperança que yo havia en tu. Cert és, amor és cosa que compleix la persona de ansiosa temor. E millor sperança tenia en tu que no tinch ara. E a tu los nobles fets solien-te plaure. Encara que yo no parle, si tu est viu, les mies làgrimes te mouran a pietat, les quals veuràs en la letra; però les làgrimes o taques per aquelles, deuen haver semblança de paraula, e les mies paraules cahen sens profit. Però yo no só digna que tu sies causa de la mia mort, car certament yo tenia en voluntat de contendre longament contra amor e no sotsmetre’m a la culpa; sinó per les paraules que hoý dir al vell poderós que tu eres mort, no poguí retenir los meus ulls davant sa magestat no correguessen doloroses làgrimes. E la vergonya ha deixats los seus senyals en la mia cara. E per çó vull suplicar a tu, qui est mon senyor, que vingues prestament. E si alre és de tu, força’m que muyra ab tu ensemps, e serà scrit en lo meu sepulcre: «Causa odiosa». E per aquest dictat e semblança serà vist yo ésser morta per amor de tu.