Notes. Capítol CLXIIII
[1] Sagetia: Embarcació molt usada a la Mediterrània i dotada de gran velocitat per la seva forma i lleugeresa a força de vela i rems. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[2] Stol, estol: Flota, esquadra naval. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[3] Esmaiar, esmayar, desmayar, smayar: Descoratjar, defallir. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[4] Ginet: 1. Genet, mena de cavall. 2. Que pertany com a soldat a la millor cavalleria dels reis moros de Granada. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[5] Balester, ballester: 1. Aquell que construeix, que treballa ballestes. 2. Soldat armat d’una ballesta. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[6] Speró, esperó: Esperó, branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s’adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[7] Bombarda: Peça d’artilleria que llança pilotes de pedra. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[8] Balesta, ballesta: Enginy que té l’arc d’acer. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[9] Bacinet, baçinet: 1. Cobertura de ferro defensiva del cap, casc. 2. Home d’armes, armat al cap de casc o bacinet. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]
[10] Aljuba: Vestidura moresca, talar i amb mànegues o amb mitges mànegues. (Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain). [Torna]