Capítol CCXXIII

Resposta que féu lo emperador a Tirant en presència de sos parents

—La glòria d’aquest món no està en parenceries, sinó en ben obrar. E per la molta virtut que en vós, Tirant, tinch coneguda, vos ame de infinida amor, essent-me odiós lo nom d’altri qui parenta mia haja d’aver sinó del linatge de Roca Salada, e açò per lo premi vostre. Car la granea del delit que prench com me recort dels vostres singulars actes me fa oblidar tot altre linatge, e per ço vos havia yo pregat que fósseu més afix a la corona de l’Imperi Grech, que volguésseu pendre Stefania, neboda mia, per muller, ab lo ducat de Macedònia e ab moltes altres coses que yo us haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no deu hom tant amar a altri que faça hom mal a si. E com, no havia prou Diafebus? Es devia tenir bé per content de ésser comte de Sent Àngel e conestable major. Ni vós no volgués en aquell cars que yo·l vos dava, lo dit comdat, ans lo donàs a vostre parent. E ara vos donava lo ducat e tanpoch lo haveu volgut, ab parenta mia bona e molt honesta. No sé què us sperau! Si desijau que us done lo meu imperi, no·n façau comte, que yo·l m’é mester. E certament yo crech que vós me faríeu pobre ans que yo vos pogués fer rich, tant vos veig lo cor magnànim. E per ço, qualsevulla cavaller que és en terres stranyes, ab abtesa^[1] deu heretar a si mateix. Aprés, treballe en heretar los altres, car diferència deu ésser feta entre vicis e virtuts, posant les virtuts davant, car los vicis moltes vegades són dissimulats, qui aparexen virtuts, car no ha al món tan forts spies com aquelles qui se amaguen sots semblança de lealtat.

No tardà Tirant en replicar al parlar de l’emperador en stil de semblants paraules.