GLOSSARI

Abillar: 1. Preparar. 2. Adornar. 3. Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments.

Abillament: 1. Acció d’abillar o d’abillar-se. 2. Allò que serveix per a abillar o abillar-se.

Abtea, abtesa, aptea: Aptesa.

Acalar: 1. Abaixar. 2. Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos).

Adzembla, atzembla: Bèstia de càrrega.

Atzembler: Aquell qui fa ofici de menar o conduir atzembles; traginer.

Alà: Gros ca de presa, mesclat de mastí i de carlí.

Albarda: Bast emborrat per a ases i mules.

Algàlia: Perfum compost d’almesc, ambre i altres aromes usat com a cosmètic.

Aljuba: Vestidura moresca, talar i amb mànegues o amb mitges mànegues.

Almesch: Almesc, substància molt odorant continguda dins una bossa situada sota el ventre del mascle de la cabra mesquera.

Almescat, -ada: Perfumat d’almesc.

Alquena: Cosmètic elaborat amb les seves rels seques, polvoritzades i deixatades en aigua per a tenyir els cabells, les celles i les ungles.

Anafil: Trompeta moresca.

Appelar, apelar: Apellar, apel·lar, anomenar.

Araut, eraut, haraut, heraut: Herald, oficial que té el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa.

Aristol: 1. Cap inferior ferrat de l’asta d’una llança. 2. Virolla del cap inferior o taló de la llança.

Asagetar: veure Sagetar.

Avanbraç: Peça de l’armadura que cobreix des del colze fins a la mà.

Bacinet, baçinet: 1. Cobertura de ferro defensiva del cap, casc. 2. Home d’armes, armat al cap de casc o bacinet.

Balaix: Varietat de robí rosat o roig violat.

Balesta, ballesta: Enginy que té l’arc d’acer.

Balester, ballester: 1. Aquell que construeix, que treballa ballestes. 2. Soldat armat d’una ballesta.

Bavera: Peça d’armadura unida al bacinet i defensiva de la cara i del coll.

Benjohí: Benjuí, bàlsam qui raja d’incisions fetes al tronc d’un arbre de la Índia.

Bonet: Barret de quatre puntes que fou molt usat pels eclesiàstics.

Bombarda: Peça d’artilleria que llança pilotes de pedra.

Brial: 1. Vestit femení de teixit preciós, usat des del segle XIII al XVII. 2. Espècie de camisola que els cavallers armats vesteixen sobre les armes, o, desarmats, sobre la roba interior.

Calcedònia, calçedònia: Àgata de color blau o groguenc.

Carçre: Càrcer, presó.

Celsitud, celssitud, celsitut, çelçitut: 1. Altesa, elevació, excel·lència. 2. Títol honorífic.

Charamita: Xaramita, xalamia, cornamusa, sac de gemecs.

Claró: Instrument musical de vent, fabricat de metall de timbre estrident.

Cobriatzembla: Drap més o menys ornat per a cobertura de càrregues d’atzembla i altres usos semblants.

Colobrina: Antiga peça d’artilleria de major longitud que les altres contemporànies.

Comendar: Comanar, recomanar; lloar.

Copagorja: Arm. Espècie de punyal de tall molt afilat.

Cruera: Croera, creuera, travesser de la guarnició d’una espasa.

Cuyta: 1. Pressa, promptitud, precipitació. 2. Aflicció, angoixa.

Cuytadament: Cuitadament, d’una manera ràpida, promptament.

Cuytar: Accelerar, empènyer, donar-se pressa.

Dejús: Dessota, sota; davall.

Desmayar: veure Esamiar.

Enfellonir: Tornar felló; enfuriar, irritar.

Enpaig: Obstacle, impediment.

Entramès, entramés: Entremès. 1. Confecció culinària servida en els grans banquets. 2. Espectacle més o menys escenogràfic presentat durant actes festivals en grans solemnitats reials; mascarada o momeria, joc.

Ensús: Dessobre, amunt, per damunt.

Eraut: veure Araut.

Esmai, smay: Descoratjament, defalliment, debilitat.

Esmaiar, esmayar, desmayar, smayar: Descoratjar, defallir.

Esmortiment: Menyscabament de la força física, defallença.

Esmortir-se, smortir-se: Patir de llangor, perdre els sentits.

Esmortit, smortit, -ida: Sense vitalitat, apagat.

Esperó: veure Speró i Sperons daurats.

Espill: veure Spill.

Estol: veure Stol.

Estrenu: veure Strenu.

Felló, -ona: 1. Irat. 2. Que comet fellonia.

Fellonia: Furor, còlera, rancúnia; ressentiment, tristesa, despit.

Gambal: 1. Corretja de la qual penja l’estrep a la sella. 2. Anella passada a la cama de l’esclau, del remer forçat per a tenir-lo a la cadena.

Ginet: 1. Genet, mena de cavall. 2. Que pertany com a soldat a la millor cavalleria dels reis moros de Granada.

Gipó: Vestidura d’home de variada forma, amb mànigues o sense, cordada per davant i atacada per baix amb les bragues i les calces.

Girar: Traduir.

Gonella: 1. Mena de vestit o túnica de dona i d’home composta de cos i falda més o menys llarga, segons el seu tall i ornament. 2. Encobriment, pretext, ficció per amagar o dissimular alguna cosa.

Gúmena: Corda gruixuda que serveix per amarrar l’àncora i altres objectes pesants.

Haraut: veure Araut.

Heraut: veure Araut.

Jaspi: Pedra dura i opaca a manera d’àgata acolorida per bandes o per taques.

Jatsesia que: Encara que, amb tot que, malgrat que.

Jatsia: Encara que.

Junyir, junyier, jonyir: 1. Ajuntar, afegir. 2. Justar.

Jussà, -ana: Que està situat més baix que un altre.

Lahor, Laor: Lloança, homenatge verbal a la Divinitat.

Liça: 1. Lloc voltat de palissades i preparat per a torneigs, combats, curses. 2. Fort. Palissada precedint la muralla i p. ext. l’espai comprès entre totes dues.

Lurea: Lliurea, vestit distintiu pel color, els galons, els botons, etc., dels servents d’una casa noble o rica.

Mafomètic, -a: Propi del seguidor de la religió de Mahomet, mahometà.

Manyopa: Manopla, peça d’armadura que protegeix les mans.

Metzina: 1. Medecina, remei. 2. Verí, tòxic. (Sempre sol usar-se en plural).

Metziner, -a: Aquell que metzina, o dóna metzines.

Moltó: Mascle de l’ovella castrat.

Mom: Gest, figura, burla, executats en públic en ocasió de festes i com a divertiment.

Munteria: Monteria, caça de feres i bèsties salvatges.

Noliejar: Llogar una embarcació.

Oblivió: Oblit, oblidança.

Obs (als _): En cas de necessitat.

Orpiment: Sulfur d’arsènic natural de color groc, usat en pintura.

Paborde: Membre d’una comunitat religiosa que és revestit d’autoritat inferior a la de l’abat; prepòsit de capítol o comunitat religiosa.

Palench: Palissada, clos fet amb pals, limitant el camp d’un torneig.

Pavesina: Escut llargarut que cobreix quasi tot el cos.

Penatxo, petnaxo, petnatxo: Feix de plomes soltes per ornar el cim dels elms.

Percassar: Perseguir, anar a la caça de, a l’obtenció de.

Porsavant: Patge que acompanya l’herald i el substitueix a voltes en les seves funcions.

Pudicícia: Castedat, pudor.

Request, requesta: Demanda, petició, súplica.

Requestar: Demanar, pregar, sol·licitar, instar.

Sagetar, asagetar: Llançar, tirar sagetes amb l’arc.

Sagetia: Embarcació molt usada a la Mediterrània i dotada de gran velocitat per la seva forma i lleugeresa a força de vela i rems.

Sagetta: Fletxa.

Selsitud: veure Celsitud

Sereníssim, sereníssimo, -a: Títol que hom dóna a alguns reis i altres autoritats.

Simera: Cimera, ornament sobreposat al cim de l’elm.

Smay: veure Esmai.

Smayar: veure Esmaiar.

Smortiment: veure Esmortiment.

Smortir-se: veure Esmortir-se.

Smortit, -ida: veure Esmortit.

Spectant: Esguardant, concernent, tocant, relatiu a.

Speró, esperó: Esperó, branqueta de metall acabada en punta o puntes, que s’adapta als talons per a picar la bèstia que hom munta.

Sperons, esperons daurats, deaurats, d’or: Ornament privatiu dels cavallers (els esperons argentats ho són dels escuders).

Spill, espill: 1. Mirall i la seva lluna. 2. Exemple, model.

Spingarda: Peça d’artilleria de petit calibre.

Splet: Esplet, rendiment, profit, collita.

Spletar: Espletar, aprofitar, traure profit.

Stol, estol: Flota, esquadra naval.

Strenu, estrenu: Valent, valerós, coratjós.

Tabal: 1. Caixa de guerra. 2. Tambor.

Tarja: Escut gran que cobreix tot el cos.

Tamborino: Tambor o caixa militar i aquell qui el fa sonar.

Toçal: Elevació poc considerable de terreny descobert.

Vulgat, -ada: Divulgat, publicat, estès.

Xarnera: Reunió de peces que giren en un eix comú.